FESTIVAL "UN TORRENT DE CONTES"

Un torrent de contes

2008-05-05T18:59:00.003+02:00

Un any més tornen els contacontes als carrers de Torrent i amb ells volem invitar-vos a la festa de la imaginació que s'obri sempre amb unes paraules tan senzilles com "Això diu que era..."

Acomiadar els amics africans

2007-05-18T16:21:00.000+02:00

Volíem trobar una manera d'agrair la col·laboració de Taliké Gellé i Leonard Logmo al nostre festival i no hem trobat una altra via millor que dir-ho amb música, amb la veu de Youssou N'dour "Seven seconds".

Recordeu que en el RIP comentàrem que Leopold Sedar Sengor (el president poeta del Senegal de la independència)en anar a veure a sa mare per celebrar que havia aprovat el batxillerat, aquesta li va dir que no tenia paraules per expressar la seua alegria però que ho faria a la manera africana... BALLANT!!!

Poseu els altaveus i gaudiu d'aquesta música:

powered by ODEO

Oda al lloc per a aparcar

2007-05-07T17:45:00.000+02:00

Oda al lloc per a aparcar

Oh tu! Lloc per a aparcar
lliure, entre tanta màquina alineada
rectangle perfecte, que trenca la montonia
de cotxes, furgonetes, monovolums i motocicletes.

Espai dels meus somnis, espai desitjat
la teua pal·lidesa on gairebé mai plou
maquillada amb taques d’oli negre i antic
adornada amb restes de bosses de plàstic
que un dia estigueren farcides de menjars
el teu asfalt pàlid absent de so i aire
aquest gris opac i càlid omple els meus ulls
el meu esperit, el meu amor.

Donaria la vida per tu, com altres ja ho han fet
no hi ha cosa que més estime que omplir-te
amb el meu cotxe,
introduir-me fins a tocar la teua vorera amb el meu pneumàtic, protegir-te de la pluja, del sol, de les petjades brutes del xiquets a l’eixida del col·legi, de suportar persones aturades damunt de tu amb converses interminables, de les deixalles fisiològiques de l’humanitat.

Lloc per a aparcar tu omplis
el meu pensament des d’abans d’eixir
de ma casa, juganer, cada dia
t’amagues a un lloc diferent,
però jo sé que és a mi a qui esperes,
encara que sigues ocupat pels altres,
sé que com jo ningú no t’ompli.

Així si algun dia no hi ets
hauré de deixar el cotxe en doble fila
o en el reservat per a incapacitats
o en el pas de peatons.
I quan vaja a arreplegar el meu cotxe
als garatges de la grua municipal
et trobaré just abans, en el cantonet, al costat del municipal garatge,
esperant-me
i pagaré la multa i eixiré
i ja hauràs marxat
per continuar el nostre joc, el nostre amor.

Oh! Lloc per a aparcar
sense tu mai no em puc aturar.

NOTA: poesia llegida sota la pluja durant el RIP de "Un Torrent de Contes" per Domingo Chinchilla.

Youtube de Un Torrent de contes

2007-05-07T02:54:00.000+02:00

Mentre acabem de muntar el vídeo resum del Festival "Un Torrent de contes" us invitem a donar una volta pel grup de narración oral que hem creat en el youtube. Aviat podreu veure els fragments de la minimarató de contes.

RIP Torrent

2007-05-04T19:20:00.000+02:00

Revista Itinerant Popular

2007-05-03T09:26:00.000+02:00

De nou, per segona vegada anem a gaudir d’una RIP,
serà el proper dijous dia 3 de maig i començarem a les 20.00 h. des de l’EMAT (Espai Metropolità d’Art de Torrent) quarta planta de l’edifici Metro de Torrent, que es troba a l'avinguda País Valencià 102 (metro: torrent-avinguda).

Entre altres coses podrem conèixer estratègies per a què el nostre nom figure en un carrer, gaudirem de l’arquitectura torrentina, ballaran i ballarem (si voleu) i qualsevol cosa que els que ens acompanyen ens vullguen proposar.

Us esperem a l’EMAT a les 8 de la vesprada, entrada gratuïta, eixida voluntària.

Contadors a la Fira del llibre de València

2007-05-02T11:40:00.000+02:00

Es presenta a la Fira Llibre València el grup de contadors que participaran aquesta setmana a la Fira i al Festival "Un Torrent de contes". La rebuda de la gent va ser espontània i va donar molt bones vibracions als contadors que s'engrescaren amb el nivell del públic. Vicent Cortés va obrir foc amb decissió, Aldo Méndez posa físicament en acció al públic i de seguida va contar un conte acumulatiu, Susu Benítez va presentar els invitats africans i a ell mateix com a representant del Nord d'Europa, Cristina Bervena va ironitzar amb humor sobre els xiquets malcarats, Ruben Martínez dubtava entre contar un conte que sabia o un altre que ell no sabia i el públic sí (al remat va ser veritat que el públic sí que sabia el conte que ell no sabia però que ens va contar)...

Estàvem en aquestes quan el cicló camerunés (l'Etoo dels contes) amb l'ajut del contador-traductor Domingo Chinchilla, ens contà històries amb molt de picant que ens recorden que no ens trobem tan lluny d'Àfrica. Al menys en l'humor. I ja que estava allí Domingo va intentar contar i explicar les històries de Madagascar que ens cantava Taliké Gellé on els xics feien la cort a les xiques amb expressions malgatxes.

Com podeu imaginar xiquets i majors estaven per la feina. I en això va tancar la vetlada Carles Cano amb un conte acumulatiu on participava el públic que ja estava avessat i amb ganes de dir la seua. I la digueren... l'aplaudiment final no va deixar dubtes.

Continuarà... Consulteu la programació>>>

El cartell "Les 7 claus dels contes"

2007-04-23T13:15:00.000+02:00

Eugeni Simó és el dissenyador dels cartells ens ha recreat enguany el tema de les 7 claus del conte. Les 7 claus a banda de ser un objecte de la sort, també són un símbol i número màgic que sol aparéixer en els contes.

Us proposem un concurs, envieu-nos missatges amb altres possibilitats fantàstiques del números 7.

QUE SERÀ, QUE SERÀ QUE TINDRÀ EL NÚMERO 7 QUE PREGUNTE I NINGÚ NO EM SAP CONTESTAR

- 7 són els dies de la setmana

- 7 són les meravelles del món
- 7 són els pecats capitals
- 7 són...

El País i els contes breus

2007-04-13T00:04:00.000+02:00

Hablan los hechiceros del cuento
EL PAÍS empieza el próximo domingo la colección Relatos Breves de Grandes Autores. Un modo de acercar a los lectores a escritores canónicos, de conocer su mundo y de pasar un buen rato con ellos

El grito del pastorcito rodó montaña abajo, se coló por las puertas y ventanas del caserío y siguió de largo por los solares hasta estrellarse contra los árboles que lo rebotaron en un infinito estallido de historias que lo convirtieron en el comienzo de todo. A partir de ahí, el mundo ha sido envuelto en las resonancias vivificadoras de aquel misterioso grito que escondía una palabra: ¡Lobo! ¡El lobo!

El País ens anunciava la setmana passada l'aparició d'una antologia de contes clàssics breus. Esperem que estiga millor seleccionada i elaborada que l'antologia de contes infantils que va publicar fa poc.

Cuenta Cuentos 5 años

2007-03-05T01:21:00.001+01:00

Aldo Méndez conta per als més petits. Escolteu i veure com estan d'atents els xiquests i xiquetes. Esperem que enguany podrem gaudir de la força narradora d'aquest cubà afincat a Ciudad Real que ja ens ha visitat en diverses ocasions.

Llueve sobre mojado F.Paez & J.Sabina

2006-09-29T18:12:00.000+02:00

Dailymotion blogged video
Llueve sobre mojado F.Paez & J.Sabina
Vídeo enviado por psyque

Hay una lagrima en el fondo del río
de los desesperados,
Adán y Eva no se adaptan al frío
llueve sobre mojado.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
ya no sabe a pecado,
bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
llueve sobre mojado.
Al asesino de la cola del cine
El Padrino Dos le ha decepcionado,
Los violadores huyen de los jardines,
Llueve sobre mojado.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
sueños equivocados,
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
llueve sobre mojado.
Y después de llover,
Un relámpago va
deshaciendo la oscuridad
con besos, que antes de nacer,
morirán.
Ayer Julieta denunciaba a Romeo,
Por malos tratos, en el juzgado,
cuando se acuestan la razón y el deseo
llueve sobre mojado.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
cosas de enamorados,
bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
llueve sobre mojado.
La última guerra fue con mando a distancia,
el dormitorio era un vagón de soldados
por más que llueva y valga la redundancia,
llueve sobre mojado.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
uno y uno son demasiados,
bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
llueve sobre mojado.
Y, al final, sale un sol
incapaz de curar
las heridas de la ciudad,
Y se acostumbra el corazón
a olvidar.
Dormir contigo es estar solo dos veces,
es la soledad al cuadrado,
todos los sábados son martes y trece,
todo el año llueve sobre mojado.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
cada cual por su lado,
bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
llueve sobre mojado
Y colorín colorado,
este cuento se ha terminado.

Condol

2006-07-10T21:39:00.000+02:00

Després d'una setmana dels tràgics fets i passat el marejant allau informatiu volem donar el més sentit pèsam als familiars del tràgic accident del metro.

Narrativa breu

2006-06-05T17:40:00.000+02:00

L'Editorial Tílde va publicar fa temps una antologia de microrelats amb al seua corresponent guia didàctica que ens sembla de molt interés.

La proposta elaborada per Mario Máñez i Víctor Latorre, dos professors de llengua i literatura vinculats al Festival "UnTdeC" i dinamitzadors de la Biblioteca Valenciana, és molt suggerent i us convidem a coneixer-la per anar incorporant la narrativa breu en el disseny de les vostres classes.

Moure l'esquelet

2006-05-23T22:54:00.000+02:00

Dailymotion blogged video
moure lesquelet
Vídeo enviado por avecteatre

Com fer riure i demanar diners?

Fa temps que no sabeu de nosaltres perquè després del Festival agafàrem un descanset per dedicar-nos a altres obligacions com les relacionades ací en altres post. Però no voldríem de cap manera que pensàreu que aquest bloc s'acaba amb la realització del Festival de Contes. De fet, és la nostra intenció anar incorporant ací idees relacionades amb els contes i l'animació lectora. Esperem els vostres suggeriments. De moment, si voleu continuar gaudint dels contacontes us recomanem que seguiu la pàgina de:

"El café del
Duende"

Invitació al Festival Teatre+Educació de L'Eliana

2006-05-19T01:40:00.000+02:00

XI JORNADES de DIDÀCTICA de la DRAMATITZACIÓ

“Creativitat i muntillenguatges”

Organitza: CEFIRE de Sagunt i A.V.E.C.

Col·labora: Regidoria de Cultura i Ajuntament de L’Eliana

Dissabte 20 de maig

LLOC: Centre Socio-Cultural de L’Eliana
Coferència -10 h. José Luís Alonso de Santos "Del texto al espectáculo"

Tallers - 11.45 a 14.30 h.

English trough Drama (Tim Herdon),
Jocs creatius amb objectes reciclats (Guixot de 8),
Italià per a principiants (Gianpiero Pelegi),
El llenguatge de la dansa (Richard Kobena),
De les narracions orals i la música popular (Rodamóns Teatre),
Entorns virtuals d’E/A a l’aula (Begonya Mezquita i Amadeu Sanz).

Posada en comú, comunicacions i Clonclusions – 16.00 a 19.30 h. coordinada per Valentí Piñot

Espectacle de cloenda (gratuït i obert) les 22.30 h.

“Illes flotants” per TrENcACLoSQuEs

"UnTdeC" als mitjans de comunicació

2006-05-19T01:22:00.000+02:00

Antoni Navarro, el nostre col·laborador, ha escrit un article per a la Revista AULA del diari LEVANTE de València que comença així:

Torrent ha viscut un Festival Intercultural del Conte amb la presència de narradors de diferents cultures que, junt amb contacontes valencians, van desplegar la força de la narració oral per tots els seus carrers.

Per continuar llengint clica ací>>>

TORRENT EN LA CRUÏLLA ( i II)

2006-05-12T01:34:00.000+02:00

Sostenibilitat és la gran paraula del nostre temps. Igual dóna quin siga l’impacte negatiu del projecte, construcció, extracció, avocament o distribució en qüestió. Si es col·loca de forma adequada i abundant en qualsevol escrit o discurs tens assegurada l’aparença de bones intencions demandada. Així, s’han apres la lliçó i amb l’ajut inestimable de la Molt Honorable Generalitat Valenciana i els ajuntaments d’arreu del nostre país estan esgotant el territori dia a dia, d’unitat d’obra en unitat d’obra.
L’Ajuntament de Torrent s’ha volgut sumar a aquesta corrent generalitzada de la sostenibilitat del seu model territorial i amb un acte de bona voluntat política ha decidit convocar a la ciutadania per discutir el document de concert previ que assentarà les bases per a la redacció del pròxim Pla General d’Ordenació Urbana. En aquestes discussions és on les ciutadanes i ciutadans de Torrent hem descobert entre d’altres, la irrecuperable i sostenible destrucció que l’Ajuntament preveu per al Safranar, o el que és el mateix, l’horta medieval torrentina.
Existeixen altres interpretacions més encertades d’aquest mot, ja que, per satisfer les necessitats actuals, sense per això hipotecar els recursos disponibles a les generacions futures, és imprescindible mantenir el patrimoni històric i cultural que suposa l’horta del Safranar. Raons de pes recolzen aquesta tesi. Per exemple el fet que a l’anterior Pla General ara vigent, es descriu el Safranar com a sòl d’alt valor agrícola, o que els pobles veïns, Alaquas i Picanya, tenen zones d’horta contigües a aquest protegides, assegurant així la impossible generació d’un continu urbà.
L’Horta Sud, és una comarca densament poblada, on l’entorn natural ha desaparegut i el secular paisatge de cultiu que li dóna nom a la comarca ha estat valorat com el gran rebost d’on anar nodrint-se per fer créixer les ciutats, de fet ja hi ha pobles a la comarca com ara Mislata, Benetússer o Sedaví que ja tenen tot el terme urbanitzat. Si l’Ajuntament de Torrent pretén consolidar el rang de capitalitat de l’Horta Sud deu d’actuar en conseqüència i responsabilitat.
El Safranar és l’engranatge que tanca el sistema de proteccions no urbanitzables proposades al Document de Concert Previ, a mode de perímetre verd que envolta el poble; des de la Serra Perenxisa a l’horta, pels barrancs i el Vedat, símbols identitaris que configuren el nostre municipi. La mancança de zones verdes i d’oci s’evidencia greument al nucli antic; el Safranar, ben a prop, és aquest espai necessari, doncs ja és utilitzat per un nombre creixent d’habitants per fer pasetjos a peu i en bici. És per tant un punt fort i una oportunitat per a Torrent, ser l’únic municipi que encara compta amb una gran diversitat paisatgística: horta, secà, mont públic i barrancs i possibilitats per tant de crear un model territorial equilibrat, on es conjugue la millora dels recursos i el desenvolupament d’àrees amb elements de valor. El Safranar no urbanitzat és un atractiu, pels habitants actuals de Torrent, pels que vindran i pels habitants de tota la comarca.

TORRENT EN LA CRUÏLLA (I)

2006-05-11T23:44:00.000+02:00

Els de l'associació Casino de Torrent que participaren al RIP ens passen aquest text per sensibilitzar l'opinió pública:

L’Ajuntament de Torrent ha convocat a l’opinió pública torrentina per donar a conèixer els criteris que van a regir el nou PGOU del terme, discutint el document de concert previ. Ens ha fet saber que vol consolidar un model global que acomplesca amb els principis bàsics de la sostenibilitat: qualitat territorial, ambiental, urbana; preservació d’elements de valor; protecció a les zones d’interès natural o paisatgístic, restitució d’agressions, restriccions als nuclis dispersos i reducció dels impactes de les activitats productives..., i que caminem cap a la capitalitat de la comarca.

També ens ha fet saber que vol transformar en sòl urbà més metres quadrats dels que hem utilitzat des del naixement de Torrent fins ara. Ens ha fet saber que un 75% serà sòl industrial i de serveis i la resta residencial. Ens ha fet saber que el sòl industrial podrà transformar gran part del secà i tot el territori entre barrancs, i que per a residencial preveu, entre d’altres, la DESAPARICIÓ DE L’HORTA VELLA DE TORRENT (EL SAFRANAR), situant-nos en una població que superarà en molt els 130.000 habitants.

Tot allò tenint en compte que una part important de les actuacions previstes en el PGOU del 1990 estan encara per executar i es reclamen des de la societat civil torrentina: equipaments educatius, sanitaris, de millora dels barris consolidats, de millora del casc antic, de protecció del patrimoni. Sense oblidar que tenim més de 5.000 habitatges buits, i que al pla actual hi ha el 30% del terreny sense executar.

És clar que el govern local amb aquest document de concert previ està copiant el model d’urbanització descontrolada d’arreu del País, gràcies a una llei urbanística que ens ha fet avergonyir als valencians. I és clar, també, que Torrent aquest creixement no el necessita, el que necessita és millorar les condicions de vida i habitatge del Torrent que tenim, el Torrent consolidat, i dissenyar un document de concert previ que concrete el model de veritat sostenible a Torrent, com ara:

- evitar els continus urbans amb els pobles veïns.
- no reqüalificar l’única zona d’horta històrica a Torrent: El Safranar.
- posar en el mercat els habitatges buits.
- rehabilitar el centre històric.
- dignificar els barris: Marxadella, Xenillet, eixamples...
- convertir en primera residència els nuclis rurals
- protegir la totalitat de paisatges que ens donen identitat: la serra, l’horta, els barrancs, el secà...., així com el patrimoni que alberguen aquests.

Esperem d’un govern local d’esquerres, reconsidere la proposta que ens ha plantejat i dóne exemple que un altre urbanisme és possible, fugint del model decimonònic i acostant-se a models més progressistes que són realitat en altres llocs i que aposten per un vertader desenvolupament sostenible.

Sabem que eixe camí és difícil perquè suposa anar a contracorrent del “todo vale” actual, però nosaltres entenem que val la pena transformar les amenaces i les dificultats en oportunitats per a la població d’avui i per a la de demà, per a Torrent i per a la Comarca.

Torrent, gener de 2006

Carles Cano a les escoles

2006-05-11T23:37:00.000+02:00

Data: 3 de maig de 2.006 Nivell: Infantil 5 ANYS

Valoració: Molt positiva
Continguts: Estimem que s’adeqüen a la capacitat de comprensió de l’alumnat. A més a més, va ser creatiu i molt original, augmentant el vocabulari dels xiquets.
Metodología: Interactiva, molt expressiva; com a conseqüència mantingué, al llarg de la sessió, l’interés i l’atenció de tots.
Durada: Considerem que va ser la correcta.

Hola amics del C. P. Miguel Hernández de Torrent. Moltes gràcies per l'avaluació. Ara seria interessant que féreu alguns comentaris dels vostres alumnes seleccionat una miqueta els per què. De moment ja sabem que va agradar. Amb tot gràcies per la resposta. "UnTdeC"

Palabras que no puedo decirte

2006-05-09T23:43:00.000+02:00

Faltan más de diez días para que volvamos a encontrarnos, esta mañana he repasado la agenda para ubicar tu rostro entre mis pacientes y una punzada en el corazón me ha dicho que quedaba mucho para verte, que mientras tanto sólo podía rescatar tu imagen de mis recuerdos, hacerlo en silencio -al anochecer- cuando estoy sentado enfrente de la televisión, leyendo algún libro, y escucho el sonido cotidiano de mi mujer y mis hijos al otro lado de la cama. Entonces, cuando todo está tranquilo, me gusta sacarte del olvido y pasear mis dedos por tu figura, no necesito mucho tiempo ni demasiadas energías porque sólo con cerrar los ojos tu imagen aparece delante de mí; intacta, hermosa, imposible.
Pronunciar tu nombre no es una tarea sencilla, alguna vez lo susurro despacio de madrugada cuando no puedo dormir y el mundo real me resulta desconocido, entonces, tu nombre viene en mi búsqueda, se escapa de mis sueños y se posa en una esquina de la habitación y todo se vuelve tranquilo, todo me resulta más sencillo.
Dice el manual de psiquiatría que padeces una de sus enfermedades, que eres maniaco-depresiva, que tienes un trastorno del estado de ánimo y tiendes a ser inestable, apasionada, delirante, inmadura, frágil, que tu enfermedad es de carácter hereditario y que el litio debería apaciguar tu dolor, dice también que caminas por una línea delgada que te conduce a los extremos, que unos meses habitas en la sombra y otros en el destello, y que tu existencia es producto de una ilusión, que no se sabe nunca hasta dónde puedes llegar.
He leído muchas veces ese libro, algunos otros también, para buscar respuestas para tu mal, para encontrar otro nombre a tu angustia y poder decírtelo en voz alta, algún día.
Lo he hecho con más insistencia y dedicación de lo que sería conveniente para mi profesión, he preguntado a alguno de mis compañeros, técnicas alternativas, soluciones diversas, lo he hecho siempre cambiando el nombre a tu rostro, buscando una historia, cualquiera, donde no pudieran encontrarte, con un tono imparcial en mis labios y sin ningún brillo en los ojos, me resulta muy fácil -no creas- soy un maestro del engaño.
Después de una de esas conversaciones donde los médicos ponemos en común nuestros casos y hablamos con cierta distancia de los pacientes -como ocurre también en otras especialidades- he sentido que era otra persona la que pronunciaba esos datos porque yo no podía hacerlo sin un nudo en el estómago, no podía hablar de tu historia, desprovista de detalles y grandezas -esas que te hacen única y especial- delante de todos esos desconocidos, como un expediente más, no podía regalar el espacio que tú y yo compartimos y en alguna de las siguientes reuniones, he bajado la cara y he guardado tu historia, la he sacada de aquel lugar y la he rescatado para mí.
Hace ya más de seis años que nos conocemos, llegaste una mañana de noviembre a mi consulta, te enviaba mi amigo Juan -el psicólogo- ibas vestida de negro y con el pelo recogido, tenías la mirada descuidada y la sonrisa desierta. Pero rozaron tus dedos mis manos con tanta ternura que me sentí vulnerable y perdido, tuve ya ganas entonces de salir corriendo, lo he experimentado algunas otras veces -no creas- cuando tu mirada se posa en mi hombro y pronuncian tus labios palabras secretas, incógnitas, destellos. Dice el manual de psiquiatría que alguna voz te susurra al oído sin que tú puedas saberlo, nunca te he visto más cuerda ni más hermosa.
Desde ese día vienes a verme, me gusta decirlo así porque tu visita es para mí una puerta abierta, un soplo de aire fresco, la alegría caminando de puntillas por encima de mi mesa, desde entonces, cada quince días tu presencia ilumina esta habitación, pronuncias mi nombre con una sonrisa en los labios y ahora que estás mejor tus dedos se deslizan por mis palmas, lo hacen con toda confianza.
Alguna de esas veces han venido contigo tus dibujos, tardé tiempo en saber que eras pintora, no fue lo primero que me contaste, hablaste sobre todo al comienzo de nuestros encuentros de aquel novio tuyo que se marchó sin despedirse, que se fue de viaje para buscar su estrella y te dejó una carta encima de la nevera como única prueba del abandono, fue una de tus peores crisis -me dijiste-, te tomaste dos tabletas de tranquilizantes, la visita inesperada de tu madre te salvó la vida.
Hablamos mucho de ese episodio aunque tú eras reacia a pronunciar su nombre, sólo lo hicieron tus ojos en alguna ocasión cuando las lágrimas traicionaron tu secreto.
Aún seguías enamorada, me repetías que no, que ya le habías olvidado, que no era importante en tu vida y que su presencia sólo te traía sufrimiento, pero yo sabía que aún lo estabas porque no podían pronunciar tus labios en voz alta su nombre, no necesitaba ningún otro dato y la rabia y la indignación paseaban sin permiso por mi boca, también los celos, cada vez que me llamabas, sin ningún pudor, sin ninguna herida detrás. Hubiera regalado entonces alguno de mis años porque el nombre grabado en tu corazón hubiera sido el mío, después con el transcurso de los meses tu actitud fue mucho más serena, dibujabas más, y volviste a hacer esculturas y eso era como tocar el cielo con la punta de los dedos -me decías-.
Uno de tus dibujos reside en mi consulta, está colgado en la pared, al lado de la ventana, porque sé que detestas la soledad y necesitas sentirte libre, por eso está situado ahí, es el contorno de un niño en los brazos de su madre, el trazo es difuso, lleno de sombras, discontinuo, pero la luz que desprende el conjunto se parece tanto a la que traen tus ojos que es el mejor regalo que podías hacerme, lo pintaste para mí y me causó tanta impresión esa muestra generosa de respeto y agradecimiento, que sentí unas ganas enormes de abrazarte, sólo pude darte las gracias.
Me gusta pasear los dedos por tu dibujo cuando siento lejos tu presencia y las mañanas me resultan absurdas, lo hago despacio, y me parece escuchar tu risa y el sonido de tu voz y las lágrimas que alguna vez has derramado encima de mi mesa, sin atreverte siquiera a levantar los ojos, y entonces tu presencia todo lo llena.

Hace algún tiempo -no sé si te acuerdas de eso- hubo una serie de cambios en el centro de salud, trasladaron a algunos de mis compañeros y vinieron otros, no sé aún bien por qué, me dijeron que tendría que irme de allí, que ahora mi puesto estaba en una ciudad alejada, que en menos de quince días debería arreglarlo todo, que no había ninguna otra opción, no imaginas lo que sentí en aquellos momentos.
Tú lo supiste enseguida, al día siguiente nos vimos y nada más entrar tus ojos se clavaron en mi tristeza y no se marcharon de allí en toda la mañana.

No podía contártelo, no de una forma dramática porque no era lo más apropiado pero tus dudas no dejaron de insistir y un poco antes de irte me preguntaste qué me ocurría y lo hice, fue un acto desleal, pero no encontraba excusas ni razones valientes ni una historia mejor y viste en mis ojos y escuchaste en mis palabras todo lo que llevaba tiempo escondiendo, ocultando, huyendo.
Lo sé porque el tono de mi voz era tenue y apagado y tus ojos mostraban sorpresa y también desamparo, sólo escuché en silencio aquello de "no puede usted marcharse, qué voy a hacer entonces" no quise responderte ni mirarte a la cara ni encontrar dibujado en tu rostro algún sentimiento, eso no era posible, no está escrito en las Leyes de mi Mundo.
Te fuiste sin decirme nada más, dando por supuesto que aquello era una despedida y yo no hice nada para evitarlo.
Pero el destino nos tenía reservada una carta porque por alguna extraña razón mi traslado se paralizó y la siguiente visita cuando tú esperabas encontrarte con algún desconocido, resultó un regalo para los dos, lo vi escrito en una esquina de tu sonrisa, de esa maravillosa sonrisa.
Fue un día distinto y no dejaste de contarme tus proyectos, prometiste invitarme a tu última exposición aunque supieras entonces que yo no iba a acudir, que no podía hacerlo, y antes de cruzar la puerta, ese gracias, se grabó de improviso en una esquina de mi corazón, lo llevo conmigo, aún, constantemente.

Sigues viniendo a mi consulta, cada quince días, de aquel chico que tanto daño te hizo apenas me hablas, yo te aconsejo que tienes que volver a enamorarte, que sería bueno para ti pero te muestras contraria y aunque he insistido en alguna ocasión y he buscado razones para que vieras las cosas mejor, en el fondo, aunque es egoísta y absurdo -lo sé- en el fondo prefiero saber que no estás enamorada, que nadie ocupa tu espacio.
También me hablas de tus cuadros, ya no dibujas, rellenas las esquinas de los lienzos con la parte más gastada de tu alma, dices que es una forma sencilla de estar en paz, mucho más eficaz que todas las pastillas que yo te receto y que tú nunca tomas.
Y hoy, dos días después de verte, he vuelto a pasear mis dedos por tu recuerdo, lo he hecho como una invasión porque no podía dejar de pensar en ti, ha sido a media mañana, alrededor de las doce, al encontrar uno de tus dibujos en el periódico se ha encendido una luz en el fondo de mi estómago y he recortado en silencio tu nombre para guardarlo en un rincón de mi casa y después al salir de la consulta he respirado hondo, he cerrado los ojos y he vuelto a navegar por el mundo cotidiano que llena todas mis horas y me ha parecido que nunca podría sacarte de allí, que nunca estarían tus dedos cerca de mi corazón y que no podría pronunciar en voz alta tu nombre, hacerlo de la misma manera que mis labios rozan la frente de mi hijo o el cuello de mi mujer y sabes, es extraño, pero me ha parecido que la vida que compartía contigo en aquella consulta era más hermosa, más cierta, más auténtica y mucho más real.

El Festival "UnTdeC" està donant els seus fruits. Entre altres coses va servir per retrobar molts exalumnes que estimaven i estimen la literatura. Entre ells n'hi havia una persona que ja ha fet molt de camí i qu ens va oferir aquest conte. A veure que us sembla. Ací us posem l'adreça electrònica per si li voleu fer comentaris.
@

Taller d'escriptura de contes

2006-05-08T16:02:00.000+02:00

Estimat professor o professora,

si has entrat per casualitat a aquesta pàgina i no savies a ciència certa on anaves hauràs de quedar-te una miqueta amb nosaltres i començar a descobrir que és una web educativa i quines possibiltats té per a millorar la teua pràctica didàctica i la tipologia d'activitats per a la teua classe de literatura. És a aquest el teu cas? Felicitats acabes de trobar el que necessites. Amb tot anirem xino xano perquè Roma no es va fer en un dia ni la blogosfera tampoc.

De moment només volem referir-te a algunes pàgines de gent que ja porta més temps que nosaltres en aquest tema i que ha presentat tot un seguit d'activitats:

Instrucciones para idear y escribir el argumento de un cuento fantástico

Aquesta proposta està extreta de les pàgines de Felipe Zayas que porta molt de temps investigant sobre la web educativa com a alternativa als tallers de creació literària a les aules al segle XXI. Si per contra el que vols és només anar buscant contes per introduir els teus alumnes en aquest gènere, entra ací>>>

Els contadors del Festival de Contes de Torrent

2006-05-07T03:41:00.000+02:00

La minimarató de cloenda va començar puntualment a les 22.30 h. del dissabte 6 de maig i va durar fins a la 1 h. de la nit. El públic va mostrar ganes de voler continuar escoltant malgrat que ja començava a refrescar.

En la minimarató Domingo Chinchilla va obrir i presentar els contadors que anaven pujant a escena presentats de manera original pel qui els precedia. En arribar el darrer torn que va ser Ruben Martínez va tindre l'encert de fer un conte de contes amb tot allò que havia anat escoltant. Com els de les 1001 nits Ruben feia referència als personatges de cadascun dels contes anteriors i ens adonàrem que gairebé tots els contadors havien agafat el tema de l'amor o el desig com a motiu o el desig de construir un món millor on l'engany i mens encara la hipocresia tingueren lloc. Aquests contes feren bona la invitació de Boni Ofogo de fer més sovint "GOLÓ-GOLÓ" entre homes i dones.

La segona ronda de contes va ser més curta i la majoria dels contadors opotaren per la impostura i l'humor. Per acabar va haver una tercera ronda molt breu, que va posar punt final al Festival de contes de Torrent,

¡CÓMO NECESITAMOS LOS CUENTOS!

2006-05-07T03:13:00.000+02:00

En un cuento de Kafka, un emperador en su lecho de muerte llama a uno de sus servidores. Le entrega un mensaje que tiene que llevar al otro extremo de su reino. El mensajero corre en dirección a ese lugar remoto, pero el palacio es tan extenso, sus corredores y patios tan intrincados, que muere antes de alcanzar sus puertas exteriores. No es difícil saber lo que oculta ese mensaje terrible: “Somos muertos vivientes”. El mensajero sabe que la verdadera vida está en ese lugar remoto, y que su misión es hacer todo lo posible por escapar. No corre para transmitir las palabras del emperador, sino para negarlas, para afirmar la vida.

Esa es la función de los cuentos. Ayudarnos a escapar de la realidad (del palacio), y burlar a la muerte (llenándonos de vida). Ya se que eso no es posible, pero por si acaso conviene correr, salir a toda velocidad de este mundo agobiante. No se trata de un sinsentido. La vida del ser humano no es posible sin la excepción. Los cuentos están llenos de ellas, por eso los necesitamos. Tal vez por eso no hay comunidad sin cuentos, que no necesite contarse cuentos, y que no sea capaz de generarlos ( Les rondalles, Llorenç el contacontes, Carles Cano…, el interés y la atención que despiertan las sesiones de cuentacuentos en los colegios e institutos y en las fiestas populares). Nosotros mismos convertimos los momentos más intensos y significativos de nuestra vida en cuentos (como dice García Márquez, enriquecemos y fantaseamos cuando contamos cualquier fragmento de nuestra vida). También Luis Landero en un artículo que mereció el premio Larra de periodismo y en dónde ensalzaba la sabiduría intuitiva de los ancianos, decía: “Todos somos Simbad, ese pacífico mercader que un día se embarca, sufre un naufragio y corre aventuras magníficas. Luego pasados los años, regresa para siempre a Bagdad, retoma su vida ociosa y se dedica a referir sus andanzas a sus amigos. Vivir para contarlo, se dice, y no otra cosa hace esa mujer que vuelve del mercado y le cuenta a la vecina lo que le acaba de ocurrir en la frutería. Ignoro por qué, pero nos complace narrar, recrear con palabras nuestras diarias peripecias. Recrear, es decir, que nunca contamos fielmente los hechos, sino que siempre inventamos o modificamos algo; o si se quiere: a la experiencia real le añadimos la imaginaria, y quizás sea eso lo que nos produce placer: el placer de agregar un cuerno al caballo que nos salga un unicornio. De ese modo vivimos dos veces el mismo episodio, cuando lo vivimos y cuando, al contarlo, nos adueñamos de él y nos convertimos fugazmente en demiurgos. Somos narradores por instinto de libertad, porque nos repugna la servidumbre de la propia condición humana en un mundo donde no suele haber sitio para nuestros deseos y nuestros afanes de verdad, de salvación y de plenitud”.

Estamos viviendo en una sociedad que cambia permanentemente. Es más, los avances científicos, tecnológicos y los medios de comunicación nos permiten percibir el flujo constante de las cosas, incluso el crecimiento de una planta o de un niño que siempre se nos había presentado de repente, como una sacudida que nos avisaba del paso del tiempo. Sin embargo, en el ser humano permanece la necesidad de cultivar la imaginación que nos ayude a explicar lo inexplicable. Por mucho que se empeñe la Era de la Imagen (el cine, la televisión…) en dárnoslo todo hecho, cerrado, concreto, práctico… tenemos que elogiar y defender la fantasía y la imaginación de la Literatura y de los Cuentos como formas de acercarnos al mundo para explicarlo y comprenderlo. Cuando hablamos de realismo, olvidamos que la fantasía, los sueños, las fabulaciones, los deseos… forman parte de esa realidad. Por eso el cuento siempre permanecerá.

Mario Máñez. Catedrático de Lengua Española y Literatura del IES Serra Perenxisa de Torrent.

R.I.P. Menjar, música i llibre

2006-05-05T02:51:00.000+02:00

Boro fa una acció de tallar un meló d'Alger, Abdul toca el djembé, i Núria llegeix un llibre gegant en una de les pàgines de la Revista Itinerant Popular.

Pub Chill Out amb Vicent Cortés

2006-05-05T02:45:00.000+02:00

R.I.P. Susu Benítez amb Casal "El Chocolater"

2006-05-05T02:37:00.000+02:00

Susu Benítez és un contador andalús afincat a València i habitual del Café del Duende. Enguany ha col·laborat amb el R.I.P. 06 en la pàgina de la Plaça Santa Llúcia on molt amablement ens acolliren a la comitiva els del Casal "El Chocolater".

R.I.P. Salvem el Safranar + dolçainers i tabaleters

2006-05-05T02:32:00.000+02:00

R.I.P. salvem el safrana

2006-05-05T02:30:00.000+02:00

R.I.P. ???

2006-05-05T02:27:00.000+02:00

Avui dimecres hem passat l'Equador del Festival "UnTdeC" posant tota la carn en l'assador. Després de molt preguntar-nos que era això del R.I.P. per fí hem vist que és, i diem "vist" perquè encara no sabem que és i imaginem que cadascun dels participants en tindrà una visió o comentari diferent. D'entrada imagineu-vos que els contadors tenien la consigna de fer de tot menys contar contes i nosaltres havíem de traçar en un paper el plànol del casc antic. A més, a tot açò, el públic convocat a "La Torre" no savíem res del que passaria, ni qui actuaria. El que sí que està clar és que ha valgut la pena el nostre vot de confiança a Domingo Chinchilla en tant que coordinador i dinamitzador d'aquest esdeveniment, o performans, o acció poètica, o com nassos vulgau nomenar la contada pels carrers del casc antic de Torrent. Ha estat tota una sorpresa contínua.

Després de contemplar els solars, iniciar-nos en la tipologia d'atzucats o cul de sacs, hem arribat a la plaça de les Fonts on Maria ens ha introduit al taitxí (veieu neologismes), després hem anat cap al carrer de l'hospital on Vicent Cortés ens ha venut de tot: des de faixes per a totes les tendències polítiques, fins a pòcimes per aprendre creativitat literària (el medicament en qüestió i que imaginem tindrà patentat es diu "lecturol" molt recomant per a pares i profes desesperats).

Passant pàgines d'aquest R.I.P. "revista itinerant popular" anaven Domingo i Pepe Izquierdo que ens donava puntual informació sobre la tipologia de martiri que ha fet famosos a cadascun dels Sants que donen nom als carrers del casc antic de Torrent. Anàvem embalats vinga a descobrir atzucats i en un d'ells Ruben Martínez ens ha cantat sense contar el conte del "conte" que no contava res en especial i es va trobar amb un cant i com féren un tàndem artístic. Darrere de l'atzucat o del carreró de la caguerà (Sembla que els torrentins d'antany quan anaven a missa a l'església de l'Ascenció i els apretava, s'amagaven per aquests carrerons i descarregaven d'amagat. Imaginem que aquesta informació la sabria per algun avantpassat.), hem trobat la plaça de Sant Roc molt triangular forma que ha donat lloc a les disquisicions de Boro sobre els problemes de ser mal estudiant o millor dit sobre els avantatges d'aplicar-se a l'estudi i aprendre de lletra. Segons el seu iaio li dieia:

- "Estudia Boro i menjaràs bé, no com ton pare!".

- "Però si mon pare ja menja bé!"

- "Ton pare menja molt però encara es pot menjar millor"

Total que el nostre personatge s'hi aplicà i gràcies a descobrir els encants de la geometria va trobar un modus vivendi millor que el de son pare i per demostrar-ho ens ho ha explicat tot aplicant coneixements de geometria per tallar el xorís, el pa... Total que han acabat invitant-nos a sopar. La comitiva li ha semblat molt bé la idea i en un tres i no res s'han acabat els bocatetes. Ben menjats hem passat a la reflexió sobre el desastre ecològic que suposa carregar-se l'Horta de València com ens han explicat el col·lectiu de Salvem el Safanar en pla miting-poètic des del balcó i tocada de dolaçainers (ja us informaran ells amb detall).

En açò començava a ploure (un xirimiri que diuen els bascos) i ha vingut ideal per a sentir al "pallasso Palangana que fa el que li ve en gana" que no era un altre que Susu Benítez que ens ha fet un pallasso de teatre social que es revelava contra el servei militar a la Plaça de Santa Llúcia (aquest martiri sí que ha estat ben explicat per Pepe Izquierdo amb tota mena de detalls com feia Sant Vicent per donar por amb els inferns). Ací els del casal "El xocolater" han eixit a sumar-se a la festa. Però, ha començat a ploure i hem mogut als locals de Cucurucú-Teatre on em jugat a UNTAR en totes les accepcions del terme, hem escoltat uns sorols màgics de la maleta del traginer Pep Duran i un poema bellíssim de Coralia Rodríguez sobre la ciutat de La Havana. Per acabar hem escoltat la historia d'Isabel que es va fer balladora amb "carioques" per rebel·lia malgrat els advertiments de sa mare que la prevenia dels punkis de carrer. La veritat que acompanyada a la percusió per Abdul han donat un toc final al recorregut que ha acabat amb una menjada col·lectiva amb sorolls i tot de meló d'Alger. El nostre poeta Vicent Andrés Estellés no podria haver inventat un final millor perquè es feia tard i calia anar a casa a canviar-li l'aigua a la pena.

El conte com a eina d'animació lectora

2006-05-05T02:20:00.000+02:00

Avui dia 5 a les 20.00 h. Anna Ballester mestra i contadora valenciana ens farà una conferència a la casa de cultura de Torrent sobre el "Conte com a eina d'animació lectora".

Anna és una experimentada professora que ha investigat com incorporar l'animació lectora a l'aula per mitjà de les tècniques dramàtiques i de la creativitat. Qui s'haja preguntat alguna vegada que li agradaria aprendre a captivar els joves pel món de la lectura no pot deixar d'acudir a escoltar les idees i reflexions d'Anna Ballester.

Del cuento a la palabra. Aldo

2006-05-05T02:18:00.000+02:00

Aldo Méndez (contador cubà) ens va fer una conferència contada molt sabrosa que prompte podreu llegir ací resumida.

Pub Chill Out I

2006-05-05T02:17:00.000+02:00

Pub Chill Out

2006-05-05T02:15:00.000+02:00

Pub 30 y tantos

2006-05-05T02:13:00.000+02:00

La dansa del ventre

2006-05-05T02:11:00.000+02:00

Les mans en la narració oral I

2006-05-05T02:10:00.000+02:00

Les mans en la narració oral

2006-05-05T02:05:00.000+02:00

Pub Lo Rat

2006-05-04T02:24:00.000+02:00

Divendres al Pub lo Rat al Carrer Padre Méndez. Però demà no ho oblideu a la casa de cultura Pep Duran a les 20 h. i a les 21.30 a "La Torre" R.I.P.

Que què siginifica R.I.P., doncs no ho sabem però de segur que no són les paraules en llatí qu alguns de vosaltres sabeu i que és posa a les tombes. Demà qui ho vulga saber a "La Torre de guaita".

Al pub Chill Out

2006-05-04T02:15:00.000+02:00

Vicent Cortés i Domingo Chinchilla acompanyats de Coralia Rodríguez i Boni Ofogo feren dos tàndems de contadors perfectes tot convinant les llengües i els tipus d'històries que s'anaven adaptant al públic variopint de la nit que, poc a poc, anava omplint el local. A l'espera de nous comentaris dir-vos que els contadors saberen fer-se amb el públic, el posaren a cantar i crearen expectativa.

Comentari de la sessió de contacontes a les escoles

2006-05-04T02:00:00.000+02:00

-Anna Ballester-

Els/les xiquets/es han esperat amb molta il·lusió la vinguda del Contacontes des que es van assabentar que anava a vindre. L'actuació que han presenciat els ha motivat en tot moment i ho han passat molt bé.
El tema dels colors i de les mescles els ha fet intervindre contínuament i participar.
Aquesta activitat els ha servit per a deprendre vocabulari, expressions, frases fetes i també s'han treballat valors d'amistat, amor, afecte, solidaridat …

L'activitat de teatre està molt ben pensada per a fer participar a tots i totes en els diferents papers. Està molt bé que el contacontes deixe l'activitat oberta perquè puga ser continuada en classe.
Considerem que les sessions han sigut curtes i els ha sabut a poc als/les alumnes. També pensem que aquesta activitat s'ha de repetir en cursos successius.

Equip de mestres del Primer Cicle de Primària. Veure més fotos ací>>>
C.P. Antonio Machado (Torrent)

La dansa del ventre i els contes de les 1001 nits

2006-05-03T03:38:00.000+02:00

CICLE DE CONFERÈNCIES.
A l'espera de rebre la crítica d'algun especialista que assitira a la conferència espectacle d'Ivana Michlig ací us posem una foto "divina". I si no espereu a veure el vídeo...

CRÓNICA DE UNA CONFERENCIA ESPECTÁCULO

Casa de la Cultura de Torrent. Martes día 2 de mayo. A las 20 horas

Ivana Michlig abrió ayer el ciclo de conferencias del I Festival de contes de Torrent UN TORRENT DE CONTES, con una conferencia espectáculo titulada La danza del vientre en las mil y una noche...
- "¿No les pasa que a veces nos quedamos sin fuerza...? Todo lo que de vos quisiera está en el fondo y deseo que me mandes signos tuyos que me lleven a la libertad”.
... "Toco tu boca, la busco y se junta con tu mirada y el beso entonces mueve mis manos que te encuentran y te siento temblar junto a mí como la luna en el agua”.
Todo un mensaje de amor y delicadeza transmitido también con el cuerpo: ¿Se imaginan que una mujer pueda cambiar el espíritu de un hombre furioso por culpa de un desengaño amoroso? Pues de esas historias nos habla Las mil y una noche que en la voz de Ivana resonaron a través del tiempo.

Mario Máñez

ADISTO

2006-05-03T03:21:00.000+02:00

Aquesta vesprada en ADISTO (Asociación de Discapacitados de Torrent) hem gaudit amb la presència dels contacontes Anna Ballester i Rubén Martínez, i gràcies a ells ens fet una immersió tots, educadors inclosos, al meravellós món dels contes. Tant Anna com Rubén, han aconseguit captar l’atenció del usuaris i fer que participaren activament.

Mitjançant els contes podem aprendre a compartir, a gaudir de la diversitat..., per això ens ha paregut una iniciativa molt interessant la del 1er Festival Internacional de Contes i esperem que tinga un repetició en anys propers. Ha sigut una estona molt agradable, agraïm a Rubén i Anna la seua visita i les animem a que continuen amb la seua labor.

Rubén Martínez a l'IES Veles e Vents

2006-05-03T03:11:00.000+02:00

El instituto de educación secundaria Veles eVents ha recibido hoy, 2 de mayo de 2006, la visita del cuentacuentos y escritor venezolano Rubén Martínez. De esta inmejorable manera el alumnado y el profesorado de nuestro centro ha tenido noticia de este primer Festival Internacional de Cuentacuentos que organiza Cucurucú Teatre, y que a lo largo de esta semana llevará la creatividad, la imaginación y el sentimiento a los centros educativos de nuestra ciudad, así como a algunas asociaciones y locales de ocio.

Destacaremos la profesionalidad y la simpatía de Rubén Martínez, y la habilidad con que, por medio de juegos, a lo largo de la primera parte del encuentro, ha sabido preparar el terreno para que los jóvenes, al fin, escucharan con deleite sus historias, receptivos y entregados; historias que, al igual que los juegos que propone, nos enseñan a ser solidarios, a ver que no siempre es inevitable ser competitivos, egoístas, agresivos o simplemente idiotas.

Esperaremos con impaciencia al sábado para volver a ver actuar a Rubén Martínez, junto con los demás cuentacuentos, en la Plaza San Pascual, a las 22:30.

Un torrente de historias, de excelente literatura oral y de buenas vibraciones inunda la ciudad de Torrent. Bendita sea esta riada de cultura, este desbordamiento de la fantasía y de la emoción.

Gràcies a a José Luis Martinez Rodriguez pel comentari i us suggerim als altres centre d'enviar-nos FOTOS de la intervenció dels contacontes. Millor una foto amb tots els xiquets i xiquetes rodejant al contador... o no?

Jardí intercultural

2006-05-03T02:27:00.000+02:00

Els matisos que estan donant al Festival "Un TdeC" els diferents accents dels contadors sens dubte contribuirà a perfilar la idea que el nostre Festival més que "internacional" hauria d'ajectivar-se INTERCULTURAL. S'accepten opinions al respecte. Què us sembla?

Des de Cuba con amor

2006-05-03T02:24:00.000+02:00

Què li està dient Coralia Rodríguez (la cuentera cubana) a la granota del Festival de Contes de Torrent?

NOTA: teniu pistes en aquest post i tenen a veure amb el pas del temps.

La granota

2006-05-03T02:17:00.000+02:00

La granota és el símbol del nostre Festival de Contes com tots sabeu. I, i oh!!! casualitat, a casa de Mario Máñez en trobàrem una de molt bonica. És per això, i perquè nosaltres no creguem en les casualitats sinó en les causalitats que tenim diverses preguntes a fer-vos:

- Quants contes coneixeu que parlen de granotes?
- Per què les granotes lleges acaben convertint-se en prínceps blaus?
- I l'última: quantes granotes ha de besar una xica perquè una es convertisca en príncep?

Perquè no desespereu us posem algunes pistes de contes de granotes com aquest rus, aquest de princesetes, una altra princesa rusa, i per úlitm un amb moralitat i tot. Premi a les millors respostes.

Imatges

2006-05-02T03:03:00.000+02:00

No deixeu de mirar les fotos de cada dia.

El gos que era un gat per dins

2006-05-02T03:02:00.000+02:00

Dailymotion blogged video
Le chat dans le chien

Voleu aprendre a contar històries als vostres alumnes?

A partir de demà tindreu l'oportunitat de poder aprendre de grans mestres de la narració oral: Aldo Méndez, Domingo Chinchilla, Coralia Rodríguez, Ruben Martínez, Anna Ballester, Carles Cano, Vicent Cortés, etc. De tots ells i elles aprendreu les 1001 tècniques només d'escoltar-los. Però si de veritat voleu aprendre, comenceu des d'ara (si és que encara no ho feu) a contar els vostres propis contes als vostres alumnes. Ací us en regalem un amb imatges, i a les pàgines enllaçades trobareu microrelats per començar.

"Para que mi placer tenga eco"

2006-04-30T00:07:00.000+02:00

Elogi de la lectura i agraïments als contadors

Alberto Manguel en El País "Babelia" fa un Elogio de la lectura molt suggerent que ens parla de les biblioteques com a actes de generositat, o del plaer de compartir com una de les característiques essencials de la lectura, i se'ns acudeix que per això ens agraden tant els contadors (alguns fins i tot utilitzen la seua capacitat de contar per lligar) perquè en el fons el que estan fent és compartir amb nosaltres aquelles lectures que a ells i elles els seduïren. I en contar-nos-les el que fan és SEDUIR-NOS.

Pero hay lectores para quienes la experiencia compartida prolonga y profundiza el placer de la intimidad. Acabo de leer un párrafo que me encanta y, antes de cerrar el libro o pasar a otra página, quiero leérselo a otros, regalar a un amigo el nuevo placer descubierto, formar un pequeño ruedo de admiradores de ese texto. Dar un libro a otro lector es decirle: "Éste fue mi espejo; ojalá sea el tuyo". Es así como creamos asociaciones de lectores que tienen algo de sociedades secretas, y es gracias a ellas que ciertos autores no han desaparecido de nuestras bibliotecas canónicas. He regalado innumerables ejemplares de... para poder hablar de lo que me gusta, para que mi placer tenga un eco. Seguir acííí>>>

Els trailers i els microlrelats

2006-04-20T03:43:00.000+02:00

Dailymotion blogged video
Les Choristes. (Els nens del cor)

Una de les premises que havíem barallat per a introduir els microrelats era que "Mai recordem el llibre -en aquest cas el film- sinó el microrelat que va poder ser". De la mateixa manera els trailers ens serveixen de minicontes on a partir de les escenes més impactants intuim de què anirà la pel.lícula, o la recordem una vegada vista.

En aquest cas, el microrelat del trailer de "Els xiquets del cor" ens permet veure i analitzar el microcosmos de les pors infantils presents a tots els contes: la por a ser abandonat, la por als càstigs, la necessitat d'acceptació per part del grup, el desig d'estima, les interragacions sobre l'origen i el sentit de la vida, l'enfrontament amb les injustícies socials, etc.

A aquest apartat de vídeo us anirem afegint propostes de trailers de films que funcionen com contes i fragments dels millors moments del Festival "Un Torrent de Contes", i per què no també hi podeu afegir els vostres vídeos.

Programació Festival de Contes "Un TdeC"

2006-04-04T01:52:00.000+02:00

Festival de Contes de Torrent
« Un Torrent de
Contes »

PROGRAMACIÓ

DIMARTS dia 2

Matí dia 2

En cada centre escolar participant es realitzarà un treball al voltant d’un dels següents temes
Col·legi: C.P. Federico Maicas
Teatralitzar un conte. Per Anna Ballester

Col·legi: C.P. Virgen del Rosario
El joc en les paraules (Un bestiari fantàstic). Per Carles Cano
Col·legi : IES La Marxadella
El cuento y la resolución de conflictos. Per Aldo Méndez
Col·legi: IES Veles i Vent
Sopotocientos problemas difíciles (Y UN SECRETO) ¡Qué fácil es escribir un libro! Per Rubén Martínez

Vesprada del dia 2
Conferència: Ivana Michlig

“La danza del vientre en Las mil y una noches”
Casa de Cultura a las 20.00 h.

Associació : Los Caracoles. A las 18.30 h.
Carles Cano i Aldo Méndez
Associació : Adisto. A las 18.30 h.
Rubén martínez i Anna Ballester

Nit del dia 2
Pub: “30 y tantos” (c/ Padre Méndez). A las 22.00 h.
Carles Cano, Aldo Mández, Rubén Martínez i Anna Ballester

DIMECRES dia 3

Matí del dia 3 (1hora de treball + 1hora de contar)

Col·legi: IES Serra Perenxisa
El cuento y la resolución de conflictos. Per Aldo Méndez
Col·legi: C.P. Miguel Hernadez
El joc en les paraules (Un bestiari fantàstic). Per Carles Cano
* Nota: només vesprada
Col·legi: C.P. Antonio Machado
Teatralitzar un conte. Per Anna Ballester
Col·legi : C.P. San Juan Bautista
Sopotocientos problemas difíciles (Y UN SECRETO) ¡Qué fácil es escribir un libro! Per Rubén Martínez

Vesprada dia 3
Conferència: Aldo Méndez
Del cuento a la palabra
Casa de Cultura a las 20.00 h.
Associació: Way Tan Kong. A las 18.30 h.
o Rubén Martínez i Anna Ballester
Associació: Quijote. A las 18.30 h.
o Coralia Rodríguez i Domingo Chinchilla

Nit dia 3
Pub: Chill Out (Plaça La Llibertat) A les 22.00 h.
Coralia Rodríguez, Domingo Chinchilla, Vicent Cortés i Boni Ofogo.

DIJOUS dia 4

Matí dia 4 (1hora de treball + 1hora de contar)
Col·legi: C.P. Sant Pasqual
Teatralitzar un conte. Per Anna Ballester
* Nota: només vesprada
Col·legi : San José y Santa Ana
El joc en les paraules (Un bestiari fantàstic). Per Carles Cano

* Nota: només vesprada
Col·legi: C.P. Lope de Vega
El cuento y la resolución de conflictos. Per Aldo Méndez
Col·legi: María Auxiliadora
Sopotocientos problemas difíciles (Y UN SECRETO) ¡Qué fácil es escribir un libro! Per Rubén Martínez

Vesprada dia 4
Conferència: Anna Ballester
“El conte com eina d’animació lectora”
Casa de Cultura a las 20.00 h.
Associació: Camí la Noria. A las 18.30 h.
Vicent Cortés i Boni Ofogo
Associació: Centro Cultural Rociero Andaluz. A les 18.30 h.
Coralia Rodríguez i Domingo Chinchilla.

Nit dia 4
Revista oral. Recorregut per Torrent contant històries i altres coses. Eixida des de La Torre a les 21.30 h.

DIVENDRES dia 5

Matí del dia 5 (1 hora de treball + 1 hora de contar)
Col·legi: El Drac
El cuento y la resolución de conflictos. Per Aldo Méndez
Col·legi: IES Tirant lo Blanc
Sopotocientos problemas difíciles (Y UN SECRETO) ¡Qué fácil es escribir un libro! Per Rubén Martínez
Col·legi: C.P. El Molí
Teatralitzar un conte. Per Anna Ballester
* Nota: només vesprada

Vesprada dia 5
Conferència: Pep Durán
Els contes il·lustrats
Casa de Cultura a las 20.00 h.
Associació: 25 de Abril. A las 18.30 h.
Vicent Cortés i Boni Ofogo
EPA de TORRENT A las 19.00 h.
Mercedes Carrión

Nit dia 5
Pub: ILLIS. A les 22.00 h.
Mercedes Carrión, Carles Cano i Aldo Méndez
Pub: 30 y tantos. A les 22.00 h.
Rubén Martínez i Anna Ballester
Pub: Lo Rat. A les 23.00 h.
Coralia Rodríguez i Domingo Chinchilla
Pub: Chill Out. A les 23.00 h.
Vicent Cortés i Boni Ofogo

DISSABTE dia 6

Acte de CLOENDA a la Plaça Sant Pasqual, a partir de les 22.30 h.
Minimarató de Contes

organitzat per l'Ajuntament de Torrent i Cucurucú-Teatre, amb la participació de tots el contacontes del Festival i...

Carles Cano

2006-04-01T22:52:00.000+02:00

Els contadors que participaran en el Festival de Contes "Un TdeC" fa anys que estan contant per escoles, pubs i biblioteques de tota la Península. En 1r lloc, volem presentar a Carles Cano que té una àmplia experiència com a narrador oral i com a escriptor de contes, d'obres de teatre i de poesia visual. Per saber més sobre ell, entreu ací.

NOTA: Més endavant us posarem ací el calendari i els llocs de les actuacions de cada contador.

Microrelats

2006-04-01T13:39:00.000+02:00

Microrelats com a entremesos del Festival de contes
"Un Torrent de contes"

Estem preparant un festival senzill fet de xicotetes accions que poc a poc anireu descobrint: participació dels contadors a les escoles i instituts per tal d'anar introduint els alumnes en el món de la narració oral, recerca de connexions dels contes amb altres formes de cultura com per exemple la cultura culinària, col·laboració del Festival "Un TdeC" amb pubs per tal d'acostar la màgia dels contes i la cultura a tots els ambients, etc.

De moment i perquè aneu obrint boca ací van alguns microrelats (busca els que més t'agraden d'aquesta pàgina o d'ací i posa'ls en circulació. Esperem els vostres comentaris):

"Desesperado de que nadie lo entienda sigue el mar repitiendo el minicuento de la ola"
"Cuando desperté el dinosaurio todavía estaba allí" o aquest altre El paraíso imperfecto: —Es cierto —dijo mecánicamente el hombre, sin quitar la vista de las llamas que ardían en la chimenea aquella noche de invierno—; en el Paraíso hay amigos, música, algunos libros; lo único malo de irse al Cielo es que allí el cielo no se ve. Augusto Monterroso

"Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació" Pere Calders

Arguments per defensar els microrelats extrets de Cuentos en la red:

Dadme un minitexto como punto de apoyo y moveré el mundo de lo
imaginario.
El buen escritor reduce la novela a la frase y el buen entendedor desde la
frase reinventa la biblioteca.
Jamás recordamos el libro sino el minicuento que pudo haber sido.

Els millors contadors passaren per ací...

2006-03-24T02:43:00.000+01:00

Els millors contadors del moment passaren l'any passat per Torrent, ara només hi
faltes tu!!!

Fer-se amic o amiga del Festival de Contes de Torrent "Un TdC" ha de tindre tots els avantatges del món, perquè enguany no volem que ni un ni cap de vosaltres quede exclós. Si l'any passat no pogueres escoltar a cap d'aquest contadors que durant 10 setmanes estigueren als locals de Cucururcú-Teatre, aquest any no sigues panoli i no et quedes a la lluna de València.

I, fes el favor, cau ja de la figuereta. Desenganxa't de la TV i activa la teua vida social perquè, ja saps, qui no risca no pisca!!!

T'esperem!!! Envia'ns un correu acííí i et posarem a la Base de dades d'Amics del Festival.

Preparatius i reserva d'invitacions

2006-03-24T02:36:00.000+01:00

L'assistència a les activitats és lliure i gratuïta sempre en funció de l'aforament dels locals (primer arribat, primer servit) però si vols assistir als Actes de Cloenda del dia 6 amb la MINIMARATÓ DE CONTES cal reservar la teua invitació enviant-nos a aquest correu les teues dades:
Nom i cognoms:...
Aficions:...
Ciutat: ...

Com ja sabreu el Festival de Contes de Torrent (València) "Un Torrent de Contes" es va començar a gestar durant el curs 2004-05 amb la col·labaració de moltes persones que pensem que l'art i la cultura han d'estar íntimament lligades amb l'educació.

Alguns dels contacontes que passaren per la seu de Cucurucú Teatre tornaran enguany amb conferències-espectacles, contades per a adults o contades a les escoles. Esteu atentes i atents a la programació, perquè no volem que cap de vosaltres es quede enguany sense participar.

Els de la foto que estaran encantats de saludar-vos per ací són Mario Mañez, Pilar Martínez, i Anoni Navarro amb el traginer de contes Pep Duran qui també estarà amb nosaltres.

Qui no plora no mama

2006-03-24T02:22:00.000+01:00

La saviesa popular s'ha inventat l'expressió "qui no plora no mama" per referir-se a aquesta habilitat social per a aconseguir les coses. Fa poc el "cuentero" cubà Aldo Méndez ens contava algunes històries al respecte extretes de la tradició afrocubana arreplegada per Lydia Cabrera que prompte tindrem oportunitat d'escoltar al Festival de contes "Un Torrent de contes".

Flickr

2006-03-24T00:53:00.000+01:00

This is a test post from , a fancy photo sharing thing.
Entreu ací o a l'enllaç sobre FOTOS DEL FESTIVAL DE CONTES per anar veient l'evolució d'aquest esdeveniment cultural en imatges.

Convocatòria

2006-03-23T18:08:00.000+01:00

Es convoca totes les escoles i instituts de Torrent a la reunió informativa que tindrà lloc el proper dimarts 28 de març a l'ajuntament de Torrent, 5ª planta, a les 10 h.
Si voleu contactar-nos, entreu a

Festival de contes

2006-03-23T17:48:00.000+01:00

"La vida del ser humano no es posible sin la excepción.

Los cuentos están llenos de ellas, por eso los necesitamos".

Mentre que anem confeccionant la pàgina, visiteu la pàgina de Cucurucú-Teatre i els blocs dels nostres col·laboradors al Café del Duende.