tag:blogger.com,1999:blog-246070372024-03-13T19:18:31.422+01:00FESTIVAL "UN TORRENT DE CONTES"Festival Intercultural de Contes de Torrent (València-Espanya)a les escoles, als centres culturals o associacions de veïns i locals d'oci nocturns la primera setmana de maig (després de la fira del llibre)Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.comBlogger59125tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-74900626605755882372008-05-05T18:59:00.003+02:002008-05-05T19:02:31.507+02:00Un torrent de contes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3CuyUrsBhvQsbV20oskK_wSEX0IUtio0dMFzs4NH_m5EkEbsttll0uI6_1PExuVFeDQ6l4-1zahJ3ur5vUrIf8YrAvy4sfmoU0Noqo2QnzrTz9XSDC_aQK87pCnx2jsxRb2t6mw/s1600-h/CONTES.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196940216185219090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3CuyUrsBhvQsbV20oskK_wSEX0IUtio0dMFzs4NH_m5EkEbsttll0uI6_1PExuVFeDQ6l4-1zahJ3ur5vUrIf8YrAvy4sfmoU0Noqo2QnzrTz9XSDC_aQK87pCnx2jsxRb2t6mw/s400/CONTES.gif" border="0" /></a>Un any més tornen els contacontes als carrers de Torrent i amb ells volem invitar-vos a la festa de la imaginació que s'obri sempre amb unes paraules tan senzilles com <strong><span style="color:#990000;">"Això diu que era..."</span> </strong><br /><div></div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-51235505946059681772007-05-18T16:21:00.000+02:002007-05-18T16:29:41.830+02:00Acomiadar els amics africansVolíem trobar una manera d'agrair la col·laboració de Taliké Gellé i Leonard Logmo al nostre festival i no hem trobat una altra via millor que dir-ho amb música, amb la veu de <a href="http://www.youssou.com/">Youssou N'dour</a> "Seven seconds".<br /><br />Recordeu que en el RIP comentàrem que Leopold Sedar Sengor (el president poeta del Senegal de la independència)en anar a veure a sa mare per celebrar que havia aprovat el batxillerat, aquesta li va dir que no tenia paraules per expressar la seua alegria però que ho faria a la manera africana... BALLANT!!!<br /><br />Poseu els altaveus i gaudiu d'aquesta música:<br /><br /><embed src="http://odeo.com/flash/audio_player_gray.swf" quality="high" width="322" height="54" name="odeo_player_gray" align="middle" allowScriptAccess="always" wmode="transparent" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="type=audio&id=2306088" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" /></embed><br /><a style="font-size: 9px; padding-left: 110px; color: #f39; letter-spacing: -1px; text-decoration: none" href="http://odeo.com/audio/2306088/view">powered by <strong>ODEO</strong></a><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-87581573316614339182007-05-07T17:45:00.000+02:002007-05-07T17:48:18.743+02:00Oda al lloc per a aparcarOda al lloc per a aparcar<br /><br />Oh tu! Lloc per a aparcar<br />lliure, entre tanta màquina alineada<br />rectangle perfecte, que trenca la montonia<br />de cotxes, furgonetes, monovolums i motocicletes.<br /><br />Espai dels meus somnis, espai desitjat<br />la teua pal·lidesa on gairebé mai plou<br />maquillada amb taques d’oli negre i antic<br />adornada amb restes de bosses de plàstic<br />que un dia estigueren farcides de menjars<br />el teu asfalt pàlid absent de so i aire<br />aquest gris opac i càlid omple els meus ulls<br />el meu esperit, el meu amor.<br /><br />Donaria la vida per tu, com altres ja ho han fet<br />no hi ha cosa que més estime que omplir-te<br />amb el meu cotxe,<br />introduir-me fins a tocar la teua vorera amb el meu pneumàtic, protegir-te de la pluja, del sol, de les petjades brutes del xiquets a l’eixida del col·legi, de suportar persones aturades damunt de tu amb converses interminables, de les deixalles fisiològiques de l’humanitat.<br /><br />Lloc per a aparcar tu omplis<br />el meu pensament des d’abans d’eixir<br />de ma casa, juganer, cada dia<br />t’amagues a un lloc diferent,<br />però jo sé que és a mi a qui esperes,<br />encara que sigues ocupat pels altres,<br />sé que com jo ningú no t’ompli.<br /><br />Així si algun dia no hi ets<br />hauré de deixar el cotxe en doble fila<br />o en el reservat per a incapacitats<br />o en el pas de peatons.<br />I quan vaja a arreplegar el meu cotxe<br />als garatges de la grua municipal<br />et trobaré just abans, en el cantonet, al costat del municipal garatge,<br />esperant-me<br />i pagaré la multa i eixiré<br />i ja hauràs marxat<br />per continuar el nostre joc, el nostre amor.<br /><br />Oh! Lloc per a aparcar<br />sense tu mai no em puc aturar.<br /><br />NOTA: poesia llegida sota la pluja durant el RIP de "Un Torrent de Contes" per Domingo Chinchilla.<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-18028460607299167932007-05-07T02:54:00.000+02:002007-05-07T02:56:25.664+02:00Youtube de Un Torrent de contesMentre acabem de muntar el vídeo resum del Festival "Un Torrent de contes" us invitem a donar una volta pel <a href="http://www.youtube.com/profile?user=untorrentdecontes">grup de narración oral que hem creat en el youtube</a>. Aviat podreu veure els fragments de la minimarató de contes.<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-36705000839445396842007-05-04T19:20:00.000+02:002007-05-04T19:22:18.048+02:00RIP Torrent<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKy5XhNPRvNKR89CEf3KyK2kJ4zfW_OEJ7E8NncTGqnWHK6DIKYBfY_0W1Cw2lma5F2RfxxsZY_GcdBsX8OceLxUPS91PgB9yNGbxXyRsH7k56o9zMasxGwzx6h-hpCieHGYCoTQ/s1600-h/RIP_untorrentdecontes_07+(9).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5060757008530936034" style="CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKy5XhNPRvNKR89CEf3KyK2kJ4zfW_OEJ7E8NncTGqnWHK6DIKYBfY_0W1Cw2lma5F2RfxxsZY_GcdBsX8OceLxUPS91PgB9yNGbxXyRsH7k56o9zMasxGwzx6h-hpCieHGYCoTQ/s400/RIP_untorrentdecontes_07+(9).JPG" border="0" /></a><br /><div></div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-51814912363910397682007-05-03T09:26:00.000+02:002007-05-03T09:34:45.672+02:00Revista Itinerant Popular<div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3KAQY5N48xb6LKowbSaqTLkSmrsrfvdl-yFePOcA4o5Ee1_CcXafdcoT1QDJ7nWn0CAt8RAYpRh1i-O69dz9C8Bg1HCNmeqq-MRfA5oQjLMHAZHznZyDZzeU1l8X2U0iEaZqDkw/s1600-h/DSC08260.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5060234169277092050" style="CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3KAQY5N48xb6LKowbSaqTLkSmrsrfvdl-yFePOcA4o5Ee1_CcXafdcoT1QDJ7nWn0CAt8RAYpRh1i-O69dz9C8Bg1HCNmeqq-MRfA5oQjLMHAZHznZyDZzeU1l8X2U0iEaZqDkw/s320/DSC08260.JPG" border="0" /></a></div><div>De nou, per segona vegada anem a gaudir d’una RIP,<br />serà el proper dijous dia 3 de maig i començarem a les 20.00 h. des de l’EMAT (Espai Metropolità d’Art de Torrent) quarta planta de l’edifici Metro de Torrent, que es troba a l'avinguda País Valencià 102 (metro: torrent-avinguda).<br /><br />Entre altres coses podrem conèixer estratègies per a què el nostre nom figure en un carrer, gaudirem de l’arquitectura torrentina, ballaran i ballarem (si voleu) i qualsevol cosa que els que ens acompanyen ens vullguen proposar.<br /><br />Us esperem a l’EMAT a les 8 de la vesprada, entrada gratuïta, eixida voluntària.</div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-35920418331617111772007-05-02T11:40:00.000+02:002007-05-02T12:02:13.212+02:00Contadors a la Fira del llibre de València<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBsEswlBt-m_qlSOH8jaIXq6q3F8uRMFQZ-mCsvoF9bmzVtLOoS0AgoWtRWZsAiX3WpBM-4RvjNNBGa0yjnAtDIXx9GEPNkmM-upm7j_n2bnkg-sliY5s3LcowkxUlqaScE4-IQA/s1600-h/untorrentdecontes07+(21).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5059896885495337154" style="CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBsEswlBt-m_qlSOH8jaIXq6q3F8uRMFQZ-mCsvoF9bmzVtLOoS0AgoWtRWZsAiX3WpBM-4RvjNNBGa0yjnAtDIXx9GEPNkmM-upm7j_n2bnkg-sliY5s3LcowkxUlqaScE4-IQA/s320/untorrentdecontes07+(21).JPG" border="0" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTQKD8mbhoaoj6HRWoqkUmRcCkO68AQMYMeVQPVh7BUK_XkRalVCVdjEdZeRZmFqhmFv1_mLA_bUxOxrI-aHW91UaImRr4w1g96E1YOHyisiLgAz1XbbC116qXw0e8hRRqFm3PbQ/s1600-h/untorrentdecontes07+(56).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5059896189710635186" style="CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTQKD8mbhoaoj6HRWoqkUmRcCkO68AQMYMeVQPVh7BUK_XkRalVCVdjEdZeRZmFqhmFv1_mLA_bUxOxrI-aHW91UaImRr4w1g96E1YOHyisiLgAz1XbbC116qXw0e8hRRqFm3PbQ/s320/untorrentdecontes07+(56).JPG" border="0" /></a><br /><div><br />Es presenta a la <a href="http://www.firallibre.com/presentacio.htm">Fira Llibre València</a> el grup de contadors que participaran aquesta setmana a la Fira i al Festival "Un Torrent de contes". La rebuda de la gent va ser espontània i va donar molt bones vibracions als contadors que s'engrescaren amb el nivell del públic. Vicent Cortés va obrir foc amb decissió, Aldo Méndez posa físicament en acció al públic i de seguida va contar un conte acumulatiu, Susu Benítez va presentar els invitats africans i a ell mateix com a representant del Nord d'Europa, Cristina Bervena va ironitzar amb humor sobre els xiquets malcarats, Ruben Martínez dubtava entre contar un conte que sabia o un altre que ell no sabia i el públic sí (al remat va ser veritat que el públic sí que sabia el conte que ell no sabia però que ens va contar)... </div><div> </div><div>Estàvem en aquestes quan el cicló camerunés (l'Etoo dels contes) amb l'ajut del contador-traductor Domingo Chinchilla, ens contà històries amb molt de picant que ens recorden que no ens trobem tan lluny d'Àfrica. Al menys en l'humor. I ja que estava allí Domingo va intentar contar i explicar les històries de Madagascar que ens cantava Taliké Gellé on els xics feien la cort a les xiques amb expressions malgatxes.</div><div> </div><div>Com podeu imaginar xiquets i majors estaven per la feina. I en això va tancar la vetlada Carles Cano amb un conte acumulatiu on participava el públic que ja estava avessat i amb ganes de dir la seua. I la digueren... l'aplaudiment final no va deixar dubtes.</div><div> </div><div>Continuarà... <a href="http://untorrentdecontes.googlepages.com/iiediciofestivaldecontes">Consulteu la programació>>></a></div><div></div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-88728621245555324512007-04-23T13:15:00.000+02:002007-05-02T12:07:18.081+02:00El cartell "Les 7 claus dels contes"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHe8T2X756cJuj10DXtDRbBYJo3bk3SvUcueMKQhVzWbtVL-HSYWy6Ws27kkUAg7jDmGYfiPMmiFIO-lzVLzbPVp7JeetdtTCK6u6awr6vY1yZ52tnHQqlxjKmYYEQ5ugP_MZR0Q/s1600-h/untorrentdecontes_07.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5056581575180023650" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHe8T2X756cJuj10DXtDRbBYJo3bk3SvUcueMKQhVzWbtVL-HSYWy6Ws27kkUAg7jDmGYfiPMmiFIO-lzVLzbPVp7JeetdtTCK6u6awr6vY1yZ52tnHQqlxjKmYYEQ5ugP_MZR0Q/s320/untorrentdecontes_07.JPG" border="0" /></a> Eugeni Simó és el dissenyador dels cartells ens ha recreat enguany el tema de les 7 claus del conte. Les 7 claus a banda de ser un objecte de la sort, també són un símbol i número màgic que sol aparéixer en els contes.<br /><br />Us proposem un concurs, envieu-nos missatges amb altres possibilitats fantàstiques del números 7.<br /><br /><div align="center">QUE SERÀ, QUE SERÀ QUE TINDRÀ EL NÚMERO 7 QUE PREGUNTE I NINGÚ NO EM SAP CONTESTAR</div><br />- 7 són els dies de la setmana<br /><br />- 7 són les meravelles del món<br />- 7 són els pecats capitals<br />- 7 són...<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-88003455270358128742007-04-13T00:04:00.000+02:002007-04-13T00:14:52.649+02:00El País i els contes breus<div align="center"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:verdana;"><strong><a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Hablan/hechiceros/cuento/elpepucul/20070408elpepicul_3/Tes">Hablan los hechiceros del cuento </a><br /></strong><span style="font-size:85%;">EL PAÍS empieza el próximo domingo la colección Relatos Breves de Grandes Autores. Un modo de acercar a los lectores a escritores canónicos, de conocer su mundo y de pasar un buen rato con ellos</span> </span></span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">El grito del pastorcito rodó montaña abajo, se coló por las puertas y ventanas del caserío y siguió de largo por los solares hasta estrellarse contra los árboles que lo rebotaron en un infinito estallido de historias que lo convirtieron en el comienzo de todo. A partir de ahí, el mundo ha sido envuelto en las resonancias vivificadoras de aquel misterioso grito que escondía una palabra: ¡Lobo! ¡El lobo!</span></div><div align="left"> </div><div align="left">El País ens anunciava la setmana passada l'aparició d'una antologia de contes clàssics breus. Esperem que estiga millor seleccionada i elaborada que l'antologia de contes infantils que va publicar fa poc.</div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-68204687514353187552007-03-05T01:21:00.001+01:002007-03-05T01:21:20.429+01:00Cuenta Cuentos 5 años<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><p><object height='350' width='425'><param value='http://youtube.com/v/rZwra9RkmKw' name='movie'></param><embed height='350' width='425' type='application/x-shockwave-flash' src='http://youtube.com/v/rZwra9RkmKw'></embed></object></p><p>Aldo Méndez conta per als més petits. Escolteu i veure com estan d'atents els xiquests i xiquetes. Esperem que enguany podrem gaudir de la força narradora d'aquest cubà afincat a Ciudad Real que ja ens ha visitat en diverses ocasions.</p></div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1159546376458333962006-09-29T18:12:00.000+02:002006-09-29T18:12:56.900+02:00Llueve sobre mojado F.Paez & J.Sabina<div style="margin-bottom:25px;margin-top:25px;"><div style="width:320px;text-align:left;"><style type="text/css"><!-- #i2ziby1i992ujyyzpuftviz32cp8ckyfjt5d6fcc4{width:320px;height:256px;border:none;margin:0px;} --></style><iframe src="http://www.dailymotion.com/blog/video/699555?key=2ziby1i992ujyyzpuftviz32cp8ckyfjt5d6fcc4" style="width:320px;height:256px;border:none;margin:0px;" width="320" height="256" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" id="i2ziby1i992ujyyzpuftviz32cp8ckyfjt5d6fcc4">Dailymotion blogged video</iframe><br /><span style="margin-top:0px;"><a href="http://www.dailymotion.com/video/xezs3_llueve-sobre-mojado-fpaez-jsabina">Llueve sobre mojado F.Paez & J.Sabina</a><br />Vídeo enviado por <a href="http://www.dailymotion.com/psyque">psyque</a><br /></span></div></div>Hay una lagrima en el fondo del río
<br />de los desesperados,
<br />Adán y Eva no se adaptan al frío
<br />llueve sobre mojado.
<br />Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />ya no sabe a pecado,
<br />bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />llueve sobre mojado.
<br />Al asesino de la cola del cine
<br />El Padrino Dos le ha decepcionado,
<br />Los violadores huyen de los jardines,
<br />Llueve sobre mojado.
<br />Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />sueños equivocados,
<br />Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />llueve sobre mojado.
<br />Y después de llover,
<br />Un relámpago va
<br />deshaciendo la oscuridad
<br />con besos, que antes de nacer,
<br />morirán.
<br />Ayer Julieta denunciaba a Romeo,
<br />Por malos tratos, en el juzgado,
<br />cuando se acuestan la razón y el deseo
<br />llueve sobre mojado.
<br />Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />cosas de enamorados,
<br />bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />llueve sobre mojado.
<br />La última guerra fue con mando a distancia,
<br />el dormitorio era un vagón de soldados
<br />por más que llueva y valga la redundancia,
<br />llueve sobre mojado.
<br />Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />uno y uno son demasiados,
<br />bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />llueve sobre mojado.
<br />Y, al final, sale un sol
<br />incapaz de curar
<br />las heridas de la ciudad,
<br />Y se acostumbra el corazón
<br />a olvidar.
<br />Dormir contigo es estar solo dos veces,
<br />es la soledad al cuadrado,
<br />todos los sábados son martes y trece,
<br />todo el año llueve sobre mojado.
<br />Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />cada cual por su lado,
<br />bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
<br />llueve sobre mojado
<br />Y colorín colorado,
<br />este cuento se ha terminado.<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1152560708386423252006-07-10T21:39:00.000+02:002006-07-10T21:45:08.400+02:00Condol<a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/1600/torrent_luto.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/320/torrent_luto.jpg" border="0" /></a> Després d'una setmana dels tràgics fets i passat el marejant allau informatiu volem donar el més sentit pèsam als familiars del tràgic accident del metro.<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1149522509077954712006-06-05T17:40:00.000+02:002006-06-05T17:48:29.090+02:00Narrativa breuL'<a href="http://www.tilde.es/Microrrelatos.htm">Editorial Tílde</a> va publicar fa temps una antologia de microrelats amb al seua corresponent guia didàctica que ens sembla de molt interés.<br /><br />La proposta elaborada per Mario Máñez i Víctor Latorre, dos professors de llengua i literatura vinculats al Festival "UnTdeC" i dinamitzadors de la Biblioteca Valenciana, és molt suggerent i us convidem a coneixer-la per anar incorporant la narrativa breu en el disseny de les vostres classes.<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1148417686588530162006-05-23T22:54:00.000+02:002006-05-24T16:28:08.846+02:00Moure l'esquelet<div style="MARGIN-TOP: 25px; MARGIN-BOTTOM: 25px"><div style="WIDTH: 320px; TEXT-ALIGN: left"><iframe id="icgyzvzg53k7jp3mway6pmwwlz798pxj1ofr5o17v" style="BORDER-RIGHT: medium none; BORDER-TOP: medium none; MARGIN: 0px; BORDER-LEFT: medium none; WIDTH: 320px; BORDER-BOTTOM: medium none; HEIGHT: 256px" marginwidth="0" marginheight="0" src="http://www.dailymotion.com/blog/video/193925?key=cgyzvzg53k7jp3mway6pmwwlz798pxj1ofr5o17v" frameborder="0" width="320" scrolling="no" height="256">Dailymotion blogged video</iframe><br /><span style="MARGIN-TOP: 0px"><a href="http://www.dailymotion.com/video/193925">moure lesquelet</a><br />Vídeo enviado por <a href="http://www.dailymotion.com/avecteatre">avecteatre</a><br /></span></div></div><p><span style="font-size:180%;">Com fer riure i demanar diners?</span> </p><p>Fa temps que no sabeu de nosaltres perquè després del Festival agafàrem un descanset per dedicar-nos a altres obligacions com les relacionades ací en altres post. Però no voldríem de cap manera que pensàreu que aquest bloc s'acaba amb la realització del Festival de Contes. De fet, és la nostra intenció anar incorporant ací idees relacionades amb els contes i l'animació lectora. Esperem els vostres suggeriments. De moment, si voleu continuar gaudint dels contacontes us recomanem que seguiu la pàgina de:</p><blockquote><span style="font-family:verdana;font-size:180%;color:#ff6600;"><strong><blockquote><span style="font-family:verdana;font-size:180%;color:#ff6600;"><strong><blockquote><p align="center"><span style="font-family:verdana;font-size:180%;color:#33cc00;"><strong><a href="http://contaconteselduende.zoomblog.com/">"El café del<br />Duende"</a></strong></span></p></blockquote></strong></span></blockquote></strong></span></blockquote><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1147996089661690032006-05-19T01:40:00.000+02:002006-05-19T01:48:09.666+02:00Invitació al Festival Teatre+Educació de L'Eliana<div align="center"><a href="http://tallerdedramatizacion.blogspot.com/"><strong><span style="color:#990000;">XI JORNADES de DIDÀCTICA de la DRAMATITZACIÓ</span></strong></a></div><div align="center"><strong><span style="font-size:130%;color:#000099;">“Creativitat i muntillenguatges”</span></strong></div><div align="center">Organitza: CEFIRE de Sagunt i A.V.E.C. </div><div align="center">Col·labora: Regidoria de Cultura i Ajuntament de L’Eliana</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="justify"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/200/aveclogo.0.gif" border="0" /><br /><strong>Dissabte 20 de maig</strong></div><p><strong>LLOC</strong>: Centre Socio-Cultural de L’Eliana<br /><strong>Coferència</strong> -10 h. José Luís Alonso de Santos <strong><span style="font-family:verdana;color:#990000;">"Del texto al espectáculo"<br /></span></strong><br /><strong>Tallers</strong> - 11.45 a 14.30 h. </p><ul><li>English trough Drama (Tim Herdon), </li><li>Jocs creatius amb objectes reciclats (Guixot de 8), </li><li>Italià per a principiants (Gianpiero Pelegi), </li><li>El llenguatge de la dansa (Richard Kobena), </li><li>De les narracions orals i la música popular (Rodamóns Teatre), </li><li>Entorns virtuals d’E/A a l’aula (Begonya Mezquita i Amadeu Sanz).<br /></li></ul><p align="center">Pos<strong><span style="color:#990000;">ada en comú, comunicacions i Clonclusions </span></strong>– 16.00 a 19.30 h. coordinada per Valentí Piñot<br /><br />Espectacle de cloenda (gratuït i obert) les 22.30 h.</p><div align="center"><span style="font-size:180%;"><strong><span style="font-family:trebuchet ms;color:#000099;">“Illes flotants”</span></strong> per <span style="color:#cc6600;">TrE</span>NcA<span style="color:#cc6600;">CLoS<span style="color:#000000;">Q</span>uEs</span></span></div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1147994844460315502006-05-19T01:22:00.000+02:002006-05-19T01:50:02.286+02:00"UnTdeC" als mitjans de comunicacióAntoni Navarro, el nostre col·laborador, ha escrit un article per a la <strong><span style="color:#000099;">Revista AULA</span></strong> del diari <strong>LEVANTE</strong> de València que comença així:<br /><div align="center"></div><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/200/UTC.jpg" border="0" /><br /><div align="center"><strong><span style="font-size:130%;">Torrent ha viscut un Festival Intercultural del Conte amb la presència de narradors de diferents cultures que, junt amb contacontes valencians, van desplegar la força de la narració oral per tots els seus carrers.</span></strong></div><div align="center"><span style="font-size:100%;">Per continuar llengint clica </span><a href="http://www.levante-emv.es/media/documentos/2006-05-24_DOC_2006-05-17_23_59_47_lgxv030au.pdf"><span style="font-size:100%;">ací>>></span></a></div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1147390567986264702006-05-12T01:34:00.000+02:002006-05-12T01:39:21.293+02:00TORRENT EN LA CRUÏLLA ( i II)<a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/640/DSC08113.jpg"><img style="CLEAR: all; FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/320/DSC08113.jpg" border="0" /></a> <a href="http://picasa.google.com/blogger/" target="ext"><img style="BORDER-RIGHT: 0px; PADDING-RIGHT: 0px; BORDER-TOP: 0px; PADDING-LEFT: 0px; BACKGROUND: 0% 50%; PADDING-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; PADDING-TOP: 0px; BORDER-BOTTOM: 0px; moz-background-clip: initial; moz-background-origin: initial; moz-background-inline-policy: initial" alt="Posted by Picasa" src="http://photos1.blogger.com/pbp.gif" align="middle" border="0" /></a> Sostenibilitat és la gran paraula del nostre temps. Igual dóna quin siga l’impacte negatiu del projecte, construcció, extracció, avocament o distribució en qüestió. Si es col·loca de forma adequada i abundant en qualsevol escrit o discurs tens assegurada l’aparença de bones intencions demandada. Així, s’han apres la lliçó i amb l’ajut inestimable de la Molt Honorable Generalitat Valenciana i els ajuntaments d’arreu del nostre país estan esgotant el territori dia a dia, d’unitat d’obra en unitat d’obra.<br />L’Ajuntament de Torrent s’ha volgut sumar a aquesta corrent generalitzada de la sostenibilitat del seu model territorial i amb un acte de bona voluntat política ha decidit convocar a la ciutadania per discutir el document de concert previ que assentarà les bases per a la redacció del pròxim Pla General d’Ordenació Urbana. En aquestes discussions és on les ciutadanes i ciutadans de Torrent hem descobert entre d’altres, la irrecuperable i sostenible destrucció que l’Ajuntament preveu per al Safranar, o el que és el mateix, l’horta medieval torrentina.<br />Existeixen altres interpretacions més encertades d’aquest mot, ja que, per satisfer les necessitats actuals, sense per això hipotecar els recursos disponibles a les generacions futures, és imprescindible mantenir el patrimoni històric i cultural que suposa l’horta del Safranar. Raons de pes recolzen aquesta tesi. Per exemple el fet que a l’anterior Pla General ara vigent, es descriu el Safranar com a sòl d’alt valor agrícola, o que els pobles veïns, Alaquas i Picanya, tenen zones d’horta contigües a aquest protegides, assegurant així la impossible generació d’un continu urbà.<br />L’Horta Sud, és una comarca densament poblada, on l’entorn natural ha desaparegut i el secular paisatge de cultiu que li dóna nom a la comarca ha estat valorat com el gran rebost d’on anar nodrint-se per fer créixer les ciutats, de fet ja hi ha pobles a la comarca com ara Mislata, Benetússer o Sedaví que ja tenen tot el terme urbanitzat. Si l’Ajuntament de Torrent pretén consolidar el rang de capitalitat de l’Horta Sud deu d’actuar en conseqüència i responsabilitat.<br />El Safranar és l’engranatge que tanca el sistema de proteccions no urbanitzables proposades al Document de Concert Previ, a mode de perímetre verd que envolta el poble; des de la Serra Perenxisa a l’horta, pels barrancs i el Vedat, símbols identitaris que configuren el nostre municipi. La mancança de zones verdes i d’oci s’evidencia greument al nucli antic; el Safranar, ben a prop, és aquest espai necessari, doncs ja és utilitzat per un nombre creixent d’habitants per fer pasetjos a peu i en bici. És per tant un punt fort i una oportunitat per a Torrent, ser l’únic municipi que encara compta amb una gran diversitat paisatgística: horta, secà, mont públic i barrancs i possibilitats per tant de crear un model territorial equilibrat, on es conjugue la millora dels recursos i el desenvolupament d’àrees amb elements de valor. El Safranar no urbanitzat és un atractiu, pels habitants actuals de Torrent, pels que vindran i pels habitants de tota la comarca.<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1147384058873414882006-05-11T23:44:00.000+02:002006-05-11T23:47:38.876+02:00TORRENT EN LA CRUÏLLA (I)Els de l'associació Casino de Torrent que participaren al <a href="http://untorrentdecontes.blogspot.com/2006/05/rip.html#links">RIP</a> ens passen aquest text per sensibilitzar l'opinió pública:<br /><br />L’Ajuntament de Torrent ha convocat a l’opinió pública torrentina per donar a conèixer els criteris que van a regir el nou PGOU del terme, discutint el document de concert previ. Ens ha fet saber que vol consolidar un model global que acomplesca amb els principis bàsics de la sostenibilitat: qualitat territorial, ambiental, urbana; preservació d’elements de valor; protecció a les zones d’interès natural o paisatgístic, restitució d’agressions, restriccions als nuclis dispersos i reducció dels impactes de les activitats productives..., i que caminem cap a la capitalitat de la comarca.<br /><br />També ens ha fet saber que vol transformar en sòl urbà més metres quadrats dels que hem utilitzat des del naixement de Torrent fins ara. Ens ha fet saber que un 75% serà sòl industrial i de serveis i la resta residencial. Ens ha fet saber que el sòl industrial podrà transformar gran part del secà i tot el territori entre barrancs, i que per a residencial preveu, entre d’altres, la DESAPARICIÓ DE L’HORTA VELLA DE TORRENT (EL SAFRANAR), situant-nos en una població que superarà en molt els 130.000 habitants.<br /><br />Tot allò tenint en compte que una part important de les actuacions previstes en el PGOU del 1990 estan encara per executar i es reclamen des de la societat civil torrentina: equipaments educatius, sanitaris, de millora dels barris consolidats, de millora del casc antic, de protecció del patrimoni. Sense oblidar que tenim més de 5.000 habitatges buits, i que al pla actual hi ha el 30% del terreny sense executar.<br /><br />És clar que el govern local amb aquest document de concert previ està copiant el model d’urbanització descontrolada d’arreu del País, gràcies a una llei urbanística que ens ha fet avergonyir als valencians. I és clar, també, que Torrent aquest creixement no el necessita, el que necessita és millorar les condicions de vida i habitatge del Torrent que tenim, el Torrent consolidat, i dissenyar un document de concert previ que concrete el model de veritat sostenible a Torrent, com ara:<br /><br />- evitar els continus urbans amb els pobles veïns.<br />- no reqüalificar l’única zona d’horta històrica a Torrent: El Safranar.<br />- posar en el mercat els habitatges buits.<br />- rehabilitar el centre històric.<br />- dignificar els barris: Marxadella, Xenillet, eixamples...<br />- convertir en primera residència els nuclis rurals<br />- protegir la totalitat de paisatges que ens donen identitat: la serra, l’horta, els barrancs, el secà...., així com el patrimoni que alberguen aquests.<br /><br />Esperem d’un govern local d’esquerres, reconsidere la proposta que ens ha plantejat i dóne exemple que un altre urbanisme és possible, fugint del model decimonònic i acostant-se a models més progressistes que són realitat en altres llocs i que aposten per un vertader desenvolupament sostenible.<br /><br />Sabem que eixe camí és difícil perquè suposa anar a contracorrent del “todo vale” actual, però nosaltres entenem que val la pena transformar les amenaces i les dificultats en oportunitats per a la població d’avui i per a la de demà, per a Torrent i per a la Comarca.<br /><br /><br />Torrent, gener de 2006<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1147383591740755362006-05-11T23:37:00.000+02:002006-05-11T23:39:51.753+02:00Carles Cano a les escolesData: 3 de maig de 2.006 Nivell: Infantil 5 ANYS<br /> <br />Valoració: Molt positiva<br />Continguts: Estimem que s’adeqüen a la capacitat de comprensió de l’alumnat. A més a més, va ser creatiu i molt original, augmentant el vocabulari dels xiquets.<br />Metodología: Interactiva, molt expressiva; com a conseqüència mantingué, al llarg de la sessió, l’interés i l’atenció de tots.<br />Durada: Considerem que va ser la correcta.<br /><br />Hola amics del C. P. Miguel Hernández de Torrent. Moltes gràcies per l'avaluació. Ara seria interessant que féreu alguns comentaris dels vostres alumnes seleccionat una miqueta els per què. De moment ja sabem que va agradar. Amb tot gràcies per la resposta. "UnTdeC"<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1147211327523583132006-05-09T23:43:00.000+02:002006-05-09T23:48:47.540+02:00Palabras que no puedo decirteFaltan más de diez días para que volvamos a encontrarnos, esta mañana he repasado la agenda para ubicar tu rostro entre mis pacientes y una punzada en el corazón me ha dicho que quedaba mucho para verte, que mientras tanto sólo podía rescatar tu imagen de mis recuerdos, hacerlo en silencio -al anochecer- cuando estoy sentado enfrente de la televisión, leyendo algún libro, y escucho el sonido cotidiano de mi mujer y mis hijos al otro lado de la cama. Entonces, cuando todo está tranquilo, me gusta sacarte del olvido y pasear mis dedos por tu figura, no necesito mucho tiempo ni demasiadas energías porque sólo con cerrar los ojos tu imagen aparece delante de mí; intacta, hermosa, imposible.<br />Pronunciar tu nombre no es una tarea sencilla, alguna vez lo susurro despacio de madrugada cuando no puedo dormir y el mundo real me resulta desconocido, entonces, tu nombre viene en mi búsqueda, se escapa de mis sueños y se posa en una esquina de la habitación y todo se vuelve tranquilo, todo me resulta más sencillo.<br /> Dice el manual de psiquiatría que padeces una de sus enfermedades, que eres maniaco-depresiva, que tienes un trastorno del estado de ánimo y tiendes a ser inestable, apasionada, delirante, inmadura, frágil, que tu enfermedad es de carácter hereditario y que el litio debería apaciguar tu dolor, dice también que caminas por una línea delgada que te conduce a los extremos, que unos meses habitas en la sombra y otros en el destello, y que tu existencia es producto de una ilusión, que no se sabe nunca hasta dónde puedes llegar.<br />He leído muchas veces ese libro, algunos otros también, para buscar respuestas para tu mal, para encontrar otro nombre a tu angustia y poder decírtelo en voz alta, algún día.<br />Lo he hecho con más insistencia y dedicación de lo que sería conveniente para mi profesión, he preguntado a alguno de mis compañeros, técnicas alternativas, soluciones diversas, lo he hecho siempre cambiando el nombre a tu rostro, buscando una historia, cualquiera, donde no pudieran encontrarte, con un tono imparcial en mis labios y sin ningún brillo en los ojos, me resulta muy fácil -no creas- soy un maestro del engaño. <br /> Después de una de esas conversaciones donde los médicos ponemos en común nuestros casos y hablamos con cierta distancia de los pacientes -como ocurre también en otras especialidades- he sentido que era otra persona la que pronunciaba esos datos porque yo no podía hacerlo sin un nudo en el estómago, no podía hablar de tu historia, desprovista de detalles y grandezas -esas que te hacen única y especial- delante de todos esos desconocidos, como un expediente más, no podía regalar el espacio que tú y yo compartimos y en alguna de las siguientes reuniones, he bajado la cara y he guardado tu historia, la he sacada de aquel lugar y la he rescatado para mí.<br /> Hace ya más de seis años que nos conocemos, llegaste una mañana de noviembre a mi consulta, te enviaba mi amigo Juan -el psicólogo- ibas vestida de negro y con el pelo recogido, tenías la mirada descuidada y la sonrisa desierta. Pero rozaron tus dedos mis manos con tanta ternura que me sentí vulnerable y perdido, tuve ya ganas entonces de salir corriendo, lo he experimentado algunas otras veces -no creas- cuando tu mirada se posa en mi hombro y pronuncian tus labios palabras secretas, incógnitas, destellos. Dice el manual de psiquiatría que alguna voz te susurra al oído sin que tú puedas saberlo, nunca te he visto más cuerda ni más hermosa.<br /> Desde ese día vienes a verme, me gusta decirlo así porque tu visita es para mí una puerta abierta, un soplo de aire fresco, la alegría caminando de puntillas por encima de mi mesa, desde entonces, cada quince días tu presencia ilumina esta habitación, pronuncias mi nombre con una sonrisa en los labios y ahora que estás mejor tus dedos se deslizan por mis palmas, lo hacen con toda confianza.<br />Alguna de esas veces han venido contigo tus dibujos, tardé tiempo en saber que eras pintora, no fue lo primero que me contaste, hablaste sobre todo al comienzo de nuestros encuentros de aquel novio tuyo que se marchó sin despedirse, que se fue de viaje para buscar su estrella y te dejó una carta encima de la nevera como única prueba del abandono, fue una de tus peores crisis -me dijiste-, te tomaste dos tabletas de tranquilizantes, la visita inesperada de tu madre te salvó la vida.<br /> Hablamos mucho de ese episodio aunque tú eras reacia a pronunciar su nombre, sólo lo hicieron tus ojos en alguna ocasión cuando las lágrimas traicionaron tu secreto.<br />Aún seguías enamorada, me repetías que no, que ya le habías olvidado, que no era importante en tu vida y que su presencia sólo te traía sufrimiento, pero yo sabía que aún lo estabas porque no podían pronunciar tus labios en voz alta su nombre, no necesitaba ningún otro dato y la rabia y la indignación paseaban sin permiso por mi boca, también los celos, cada vez que me llamabas, sin ningún pudor, sin ninguna herida detrás. Hubiera regalado entonces alguno de mis años porque el nombre grabado en tu corazón hubiera sido el mío, después con el transcurso de los meses tu actitud fue mucho más serena, dibujabas más, y volviste a hacer esculturas y eso era como tocar el cielo con la punta de los dedos -me decías-.<br />Uno de tus dibujos reside en mi consulta, está colgado en la pared, al lado de la ventana, porque sé que detestas la soledad y necesitas sentirte libre, por eso está situado ahí, es el contorno de un niño en los brazos de su madre, el trazo es difuso, lleno de sombras, discontinuo, pero la luz que desprende el conjunto se parece tanto a la que traen tus ojos que es el mejor regalo que podías hacerme, lo pintaste para mí y me causó tanta impresión esa muestra generosa de respeto y agradecimiento, que sentí unas ganas enormes de abrazarte, sólo pude darte las gracias.<br />Me gusta pasear los dedos por tu dibujo cuando siento lejos tu presencia y las mañanas me resultan absurdas, lo hago despacio, y me parece escuchar tu risa y el sonido de tu voz y las lágrimas que alguna vez has derramado encima de mi mesa, sin atreverte siquiera a levantar los ojos, y entonces tu presencia todo lo llena.<br /><br /> Hace algún tiempo -no sé si te acuerdas de eso- hubo una serie de cambios en el centro de salud, trasladaron a algunos de mis compañeros y vinieron otros, no sé aún bien por qué, me dijeron que tendría que irme de allí, que ahora mi puesto estaba en una ciudad alejada, que en menos de quince días debería arreglarlo todo, que no había ninguna otra opción, no imaginas lo que sentí en aquellos momentos.<br />Tú lo supiste enseguida, al día siguiente nos vimos y nada más entrar tus ojos se clavaron en mi tristeza y no se marcharon de allí en toda la mañana.<br /><br /><br /><br /><br /><br />No podía contártelo, no de una forma dramática porque no era lo más apropiado pero tus dudas no dejaron de insistir y un poco antes de irte me preguntaste qué me ocurría y lo hice, fue un acto desleal, pero no encontraba excusas ni razones valientes ni una historia mejor y viste en mis ojos y escuchaste en mis palabras todo lo que llevaba tiempo escondiendo, ocultando, huyendo.<br />Lo sé porque el tono de mi voz era tenue y apagado y tus ojos mostraban sorpresa y también desamparo, sólo escuché en silencio aquello de "no puede usted marcharse, qué voy a hacer entonces" no quise responderte ni mirarte a la cara ni encontrar dibujado en tu rostro algún sentimiento, eso no era posible, no está escrito en las Leyes de mi Mundo.<br />Te fuiste sin decirme nada más, dando por supuesto que aquello era una despedida y yo no hice nada para evitarlo.<br />Pero el destino nos tenía reservada una carta porque por alguna extraña razón mi traslado se paralizó y la siguiente visita cuando tú esperabas encontrarte con algún desconocido, resultó un regalo para los dos, lo vi escrito en una esquina de tu sonrisa, de esa maravillosa sonrisa.<br />Fue un día distinto y no dejaste de contarme tus proyectos, prometiste invitarme a tu última exposición aunque supieras entonces que yo no iba a acudir, que no podía hacerlo, y antes de cruzar la puerta, ese gracias, se grabó de improviso en una esquina de mi corazón, lo llevo conmigo, aún, constantemente.<br /><br /> Sigues viniendo a mi consulta, cada quince días, de aquel chico que tanto daño te hizo apenas me hablas, yo te aconsejo que tienes que volver a enamorarte, que sería bueno para ti pero te muestras contraria y aunque he insistido en alguna ocasión y he buscado razones para que vieras las cosas mejor, en el fondo, aunque es egoísta y absurdo -lo sé- en el fondo prefiero saber que no estás enamorada, que nadie ocupa tu espacio.<br /> También me hablas de tus cuadros, ya no dibujas, rellenas las esquinas de los lienzos con la parte más gastada de tu alma, dices que es una forma sencilla de estar en paz, mucho más eficaz que todas las pastillas que yo te receto y que tú nunca tomas.<br /> Y hoy, dos días después de verte, he vuelto a pasear mis dedos por tu recuerdo, lo he hecho como una invasión porque no podía dejar de pensar en ti, ha sido a media mañana, alrededor de las doce, al encontrar uno de tus dibujos en el periódico se ha encendido una luz en el fondo de mi estómago y he recortado en silencio tu nombre para guardarlo en un rincón de mi casa y después al salir de la consulta he respirado hondo, he cerrado los ojos y he vuelto a navegar por el mundo cotidiano que llena todas mis horas y me ha parecido que nunca podría sacarte de allí, que nunca estarían tus dedos cerca de mi corazón y que no podría pronunciar en voz alta tu nombre, hacerlo de la misma manera que mis labios rozan la frente de mi hijo o el cuello de mi mujer y sabes, es extraño, pero me ha parecido que la vida que compartía contigo en aquella consulta era más hermosa, más cierta, más auténtica y mucho más real.<br /> <br /><span style="color:#660000;">El Festival "UnTdeC" està donant els seus fruits. Entre altres coses va servir per retrobar molts exalumnes que estimaven i estimen la literatura. Entre ells n'hi havia una persona que ja ha fet molt de camí i qu ens va oferir aquest conte. A veure que us sembla. Ací us posem l'adreça electrònica per si li voleu fer comentaris.</span><br />@<div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1147097842750741202006-05-08T16:02:00.000+02:002006-05-08T16:17:22.766+02:00Taller d'escriptura de contes<div align="justify">Estimat professor o professora,</div><div align="justify">si has entrat per casualitat a aquesta pàgina i no savies a ciència certa on anaves hauràs de quedar-te una miqueta amb nosaltres i començar a descobrir que és una web educativa i quines possibiltats té per a millorar la teua pràctica didàctica i la tipologia d'activitats per a la teua classe de literatura. És a aquest el teu cas? Felicitats acabes de trobar el que necessites. Amb tot anirem xino xano perquè Roma no es va fer en un dia ni la blogosfera tampoc.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">De moment només volem referir-te a algunes pàgines de gent que ja porta més temps que nosaltres en aquest tema i que ha presentat tot un seguit d'activitats: </div><div align="justify"> </div><div align="center"><span style="font-family:verdana;color:#993300;"><strong><a href="http://www.lacoctelera.com/darlealalengua/categoria/proyecto-un-cuento-fantastico-">Instrucciones para idear y escribir el argumento de un cuento fantástico</a></strong></span></div><div align="justify"> </div><div align="justify">Aquesta proposta està extreta de les pàgines de <a href="http://darlealalengua.blogspot.com/">Felipe Zayas</a> que porta molt de temps investigant sobre la web educativa com a alternativa als tallers de creació literària a les aules al segle XXI. Si per contra el que vols és només anar buscant contes per introduir els teus alumnes en aquest gènere, entra <a href="http://untorrentdecontes.blogspot.com/2006/04/microrelats.html#links">ací>>></a></div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1146966684941955272006-05-07T03:41:00.000+02:002006-05-07T03:51:24.950+02:00Els contadors del Festival de Contes de Torrent<div align="justify"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/640/DSC08398.jpg"><img style="CLEAR: all; FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/320/DSC08398.jpg" border="0" /></a> La minimarató de cloenda va començar puntualment a les 22.30 h. del dissabte 6 de maig i va durar fins a la 1 h. de la nit. El públic va mostrar ganes de voler continuar escoltant malgrat que ja començava a refrescar.<br /><br />En la minimarató Domingo Chinchilla va obrir i presentar els contadors que anaven pujant a escena presentats de manera original pel qui els precedia. En arribar el darrer torn que va ser Ruben Martínez va tindre l'encert de fer un conte de contes amb tot allò que havia anat escoltant. Com els de les 1001 nits Ruben feia referència als personatges de cadascun dels contes anteriors i ens adonàrem que gairebé tots els contadors havien agafat el tema de l'amor o el desig com a motiu o el desig de construir un món millor on l'engany i mens encara la hipocresia tingueren lloc. Aquests contes feren bona la invitació de Boni Ofogo de fer més sovint "GOLÓ-GOLÓ" entre homes i dones.<br /><br />La segona ronda de contes va ser més curta i la majoria dels contadors opotaren per la impostura i l'humor. Per acabar va haver una tercera ronda molt breu, que va posar punt final al Festival de contes de Torrent,</div> <a href='http://picasa.google.com/blogger/' target='ext'><img src='http://photos1.blogger.com/pbp.gif' alt='Posted by Picasa' style='border: 0px none ; padding: 0px; background: transparent none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: initial; -moz-background-origin: initial; -moz-background-inline-policy: initial;' align='middle' border='0' /></a> <div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1146964463639767672006-05-07T03:13:00.000+02:002006-05-07T03:59:33.766+02:00¡CÓMO NECESITAMOS LOS CUENTOS!<div align="justify"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/1600/DSC08385.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/320/DSC08385.jpg" border="0" /></a><br />En un cuento de Kafka, un emperador en su lecho de muerte llama a uno de sus servidores. Le entrega un mensaje que tiene que llevar al otro extremo de su reino. El mensajero corre en dirección a ese lugar remoto, pero el palacio es tan extenso, sus corredores y patios tan intrincados, que muere antes de alcanzar sus puertas exteriores. No es difícil saber lo que oculta ese mensaje terrible: “Somos muertos vivientes”. El mensajero sabe que la verdadera vida está en ese lugar remoto, y que su misión es hacer todo lo posible por escapar. No corre para transmitir las palabras del emperador, sino para negarlas, para afirmar la vida.<br /><br />Esa es la función de los cuentos. Ayudarnos a escapar de la realidad (del palacio), y burlar a la muerte (llenándonos de vida). Ya se que eso no es posible, pero por si acaso conviene correr, salir a toda velocidad de este mundo agobiante. No se trata de un sinsentido. La vida del ser humano no es posible sin la excepción. Los cuentos están llenos de ellas, por eso los necesitamos. Tal vez por eso no hay comunidad sin cuentos, que no necesite contarse cuentos, y que no sea capaz de generarlos ( Les rondalles, Llorenç el contacontes, Carles Cano…, el interés y la atención que despiertan las sesiones de cuentacuentos en los colegios e institutos y en las fiestas populares). Nosotros mismos convertimos los momentos más intensos y significativos de nuestra vida en cuentos (como dice García Márquez, enriquecemos y fantaseamos cuando contamos cualquier fragmento de nuestra vida). También Luis Landero en un artículo que mereció el premio Larra de periodismo y en dónde ensalzaba la sabiduría intuitiva de los ancianos, decía: “Todos somos Simbad, ese pacífico mercader que un día se embarca, sufre un naufragio y corre aventuras magníficas. Luego pasados los años, regresa para siempre a Bagdad, retoma su vida ociosa y se dedica a referir sus andanzas a sus amigos. Vivir para contarlo, se dice, y no otra cosa hace esa mujer que vuelve del mercado y le cuenta a la vecina lo que le acaba de ocurrir en la frutería. Ignoro por qué, pero nos complace narrar, recrear con palabras nuestras diarias peripecias. Recrear, es decir, que nunca contamos fielmente los hechos, sino que siempre inventamos o modificamos algo; o si se quiere: a la experiencia real le añadimos la imaginaria, y quizás sea eso lo que nos produce placer: el placer de agregar un cuerno al caballo que nos salga un unicornio. De ese modo vivimos dos veces el mismo episodio, cuando lo vivimos y cuando, al contarlo, nos adueñamos de él y nos convertimos fugazmente en demiurgos. Somos narradores por instinto de libertad, porque nos repugna la servidumbre de la propia condición humana en un mundo donde no suele haber sitio para nuestros deseos y nuestros afanes de verdad, de salvación y de plenitud”.<br /><br />Estamos viviendo en una sociedad que cambia permanentemente. Es más, los avances científicos, tecnológicos y los medios de comunicación nos permiten percibir el flujo constante de las cosas, incluso el crecimiento de una planta o de un niño que siempre se nos había presentado de repente, como una sacudida que nos avisaba del paso del tiempo. Sin embargo, en el ser humano permanece la necesidad de cultivar la imaginación que nos ayude a explicar lo inexplicable. Por mucho que se empeñe la Era de la Imagen (el cine, la televisión…) en dárnoslo todo hecho, cerrado, concreto, práctico… tenemos que elogiar y defender la fantasía y la imaginación de la Literatura y de los Cuentos como formas de acercarnos al mundo para explicarlo y comprenderlo. Cuando hablamos de realismo, olvidamos que la fantasía, los sueños, las fabulaciones, los deseos… forman parte de esa realidad. Por eso el cuento siempre permanecerá.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><a href="mailto:cucurucuteatre@gmail.com"><span style="font-size:100%;">Mario Máñez</span></a>. Catedrático de Lengua Española y Literatura del IES Serra Perenxisa de Torrent.</span> </div><div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1146790439392908962006-05-05T02:51:00.000+02:002006-05-05T02:53:59.393+02:00R.I.P. Menjar, música i llibre<a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/640/collage4.0.jpg"><img style="CLEAR: all; FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/320/collage4.0.jpg" border="0" /></a> Boro fa una acció de tallar un meló d'Alger, Abdul toca el djembé, i Núria llegeix un llibre gegant en una de les pàgines de la Revista Itinerant Popular. <a href='http://picasa.google.com/blogger/' target='ext'><img src='http://photos1.blogger.com/pbp.gif' alt='Posted by Picasa' style='border: 0px none ; padding: 0px; background: transparent none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: initial; -moz-background-origin: initial; -moz-background-inline-policy: initial;' align='middle' border='0' /></a> <div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24607037.post-1146789972560200782006-05-05T02:45:00.000+02:002006-05-05T02:46:12.560+02:00Pub Chill Out amb Vicent Cortés<a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/640/vicentcortes1.jpg"><img style="CLEAR: all; FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2711/2553/320/vicentcortes1.jpg" border="0" /></a> <a href='http://picasa.google.com/blogger/' target='ext'><img src='http://photos1.blogger.com/pbp.gif' alt='Posted by Picasa' style='border: 0px none ; padding: 0px; background: transparent none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: initial; -moz-background-origin: initial; -moz-background-inline-policy: initial;' align='middle' border='0' /></a> <div class="blogger-post-footer">"I conte contat, pel fumeral s'ha escapat"</div>Un Torrent de Conteshttp://www.blogger.com/profile/02781578737927793336noreply@blogger.com0