divendres, de maig 05, 2006

R.I.P. ???

Avui dimecres hem passat l'Equador del Festival "UnTdeC" posant tota la carn en l'assador. Després de molt preguntar-nos que era això del R.I.P. per fí hem vist que és, i diem "vist" perquè encara no sabem que és i imaginem que cadascun dels participants en tindrà una visió o comentari diferent. D'entrada imagineu-vos que els contadors tenien la consigna de fer de tot menys contar contes i nosaltres havíem de traçar en un paper el plànol del casc antic. A més, a tot açò, el públic convocat a "La Torre" no savíem res del que passaria, ni qui actuaria. El que sí que està clar és que ha valgut la pena el nostre vot de confiança a Domingo Chinchilla en tant que coordinador i dinamitzador d'aquest esdeveniment, o performans, o acció poètica, o com nassos vulgau nomenar la contada pels carrers del casc antic de Torrent. Ha estat tota una sorpresa contínua.
Després de contemplar els solars, iniciar-nos en la tipologia d'atzucats o cul de sacs, hem arribat a la plaça de les Fonts on Maria ens ha introduit al taitxí (veieu neologismes), després hem anat cap al carrer de l'hospital on Vicent Cortés ens ha venut de tot: des de faixes per a totes les tendències polítiques, fins a pòcimes per aprendre creativitat literària (el medicament en qüestió i que imaginem tindrà patentat es diu "lecturol" molt recomant per a pares i profes desesperats).
Passant pàgines d'aquest R.I.P. "revista itinerant popular" anaven Domingo i Pepe Izquierdo que ens donava puntual informació sobre la tipologia de martiri que ha fet famosos a cadascun dels Sants que donen nom als carrers del casc antic de Torrent. Anàvem embalats vinga a descobrir atzucats i en un d'ells Ruben Martínez ens ha cantat sense contar el conte del "conte" que no contava res en especial i es va trobar amb un cant i com féren un tàndem artístic. Darrere de l'atzucat o del carreró de la caguerà (Sembla que els torrentins d'antany quan anaven a missa a l'església de l'Ascenció i els apretava, s'amagaven per aquests carrerons i descarregaven d'amagat. Imaginem que aquesta informació la sabria per algun avantpassat.), hem trobat la plaça de Sant Roc molt triangular forma que ha donat lloc a les disquisicions de Boro sobre els problemes de ser mal estudiant o millor dit sobre els avantatges d'aplicar-se a l'estudi i aprendre de lletra. Segons el seu iaio li dieia:
- "Estudia Boro i menjaràs bé, no com ton pare!".
- "Però si mon pare ja menja bé!"
- "Ton pare menja molt però encara es pot menjar millor"
Total que el nostre personatge s'hi aplicà i gràcies a descobrir els encants de la geometria va trobar un modus vivendi millor que el de son pare i per demostrar-ho ens ho ha explicat tot aplicant coneixements de geometria per tallar el xorís, el pa... Total que han acabat invitant-nos a sopar. La comitiva li ha semblat molt bé la idea i en un tres i no res s'han acabat els bocatetes. Ben menjats hem passat a la reflexió sobre el desastre ecològic que suposa carregar-se l'Horta de València com ens han explicat el col·lectiu de Salvem el Safanar en pla miting-poètic des del balcó i tocada de dolaçainers (ja us informaran ells amb detall).
En açò començava a ploure (un xirimiri que diuen els bascos) i ha vingut ideal per a sentir al "pallasso Palangana que fa el que li ve en gana" que no era un altre que Susu Benítez que ens ha fet un pallasso de teatre social que es revelava contra el servei militar a la Plaça de Santa Llúcia (aquest martiri sí que ha estat ben explicat per Pepe Izquierdo amb tota mena de detalls com feia Sant Vicent per donar por amb els inferns). Ací els del casal "El xocolater" han eixit a sumar-se a la festa. Però, ha començat a ploure i hem mogut als locals de Cucurucú-Teatre on em jugat a UNTAR en totes les accepcions del terme, hem escoltat uns sorols màgics de la maleta del traginer Pep Duran i un poema bellíssim de Coralia Rodríguez sobre la ciutat de La Havana. Per acabar hem escoltat la historia d'Isabel que es va fer balladora amb "carioques" per rebel·lia malgrat els advertiments de sa mare que la prevenia dels punkis de carrer. La veritat que acompanyada a la percusió per Abdul han donat un toc final al recorregut que ha acabat amb una menjada col·lectiva amb sorolls i tot de meló d'Alger. El nostre poeta Vicent Andrés Estellés no podria haver inventat un final millor perquè es feia tard i calia anar a casa a canviar-li l'aigua a la pena.



Posted by Picasa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre que mor algú, desitgem que descanse en pau “requiescat in pace” (R.I.P.), però dissortadament no tots ho poden fer, com les victimes dels diversos terrorismes que van de televisions a periodics , d’homenatges a recordatoris, o els afusellats il.legalment que de tant en tant surten en qualsevol obra pública, o els liders religiosos o politics assassinats en algun acte multitudinari, però d’entre tots els morts els que menys descans tenen són sense cap mena de dubte els sants, dels quals recordem amb freqüencia el martiri que els va fer inmortals en la memoria dels mortals, que per a no oblidar-se’n han farcit les ciutats de carrers amb els seus noms. Caldria doncs demanar als ajuntaments que junt a la placa del carrer de Sant Fulanito de Tal hi haguera un altra de més petita que ens informara de que “fou fet en quatre parts després d’alliberar-lo dels ulls i les mans”. Domingo

Anònim ha dit...

Catalanistes de merda som valencians mai catalans fORA DE LO REGNE DE VALENCIA el valencia es diferent de catala
vixca o regne