dilluns, de maig 07, 2007

Oda al lloc per a aparcar

Oda al lloc per a aparcar

Oh tu! Lloc per a aparcar
lliure, entre tanta màquina alineada
rectangle perfecte, que trenca la montonia
de cotxes, furgonetes, monovolums i motocicletes.

Espai dels meus somnis, espai desitjat
la teua pal·lidesa on gairebé mai plou
maquillada amb taques d’oli negre i antic
adornada amb restes de bosses de plàstic
que un dia estigueren farcides de menjars
el teu asfalt pàlid absent de so i aire
aquest gris opac i càlid omple els meus ulls
el meu esperit, el meu amor.

Donaria la vida per tu, com altres ja ho han fet
no hi ha cosa que més estime que omplir-te
amb el meu cotxe,
introduir-me fins a tocar la teua vorera amb el meu pneumàtic, protegir-te de la pluja, del sol, de les petjades brutes del xiquets a l’eixida del col·legi, de suportar persones aturades damunt de tu amb converses interminables, de les deixalles fisiològiques de l’humanitat.

Lloc per a aparcar tu omplis
el meu pensament des d’abans d’eixir
de ma casa, juganer, cada dia
t’amagues a un lloc diferent,
però jo sé que és a mi a qui esperes,
encara que sigues ocupat pels altres,
sé que com jo ningú no t’ompli.

Així si algun dia no hi ets
hauré de deixar el cotxe en doble fila
o en el reservat per a incapacitats
o en el pas de peatons.
I quan vaja a arreplegar el meu cotxe
als garatges de la grua municipal
et trobaré just abans, en el cantonet, al costat del municipal garatge,
esperant-me
i pagaré la multa i eixiré
i ja hauràs marxat
per continuar el nostre joc, el nostre amor.

Oh! Lloc per a aparcar
sense tu mai no em puc aturar.

NOTA: poesia llegida sota la pluja durant el RIP de "Un Torrent de Contes" per Domingo Chinchilla.